'Lo nuestro': realitat i somnis d’una família humil a l'Aquitània Teatre

'Lo nuestro'

Aquitània Teatre. Fins al 3 d’abril del 2022

Un àpat de família és el punt de sortida de tantes i tantes obres de teatre. I ho és també a Lo nuestro. No és un sopar qualsevol. És l’últim sopar de l’any. Els Simpson fan de les seves a la televisió mentre el pare, la mare i el fill paren taula. La filla, però, arriba tard i posa en perill el ritual de les dotze campanades que la mare espera amb delit. Un any nou i unes noves esperances.

Els Guerrero Fernández són una família comuna als barris de classes baixes que parlen en català i castellà indistintament. Són humils, que no pobres, com remarca la mare, qui ha comès l’imperdonable error de no comprar el número de loteria al qual els empleats de l'empresa en què treballa juguen des de fa dotze anys. La loteria que promet canviar la vida de les famílies pobres, vull dir humils, però que en realitat i en el millor dels casos només serveix per tapar forats. No els sona?

Les il·lusions i la fugissera sort són els motors d’aquesta comèdia que va néixer el Nadal del 2019 a la Sala Flyhard i que ara fa temporada a l'Aquitània en una nova producció adequada a les dimensions escèniques d’aquest teatre. La comèdia d’Eu Manzanares s’aixeca sobre un conjunt de tòpics ben dosificats i camina entre les alegres bombolles de la celebració, les feixugues arestes de la realitat i les sorpreses convenientment amagades per l'autora al llarg d’una funció agredolça com la vida d’aquesta família. El text destil·la una denúncia tenyida d’ironia del món capitalista sintetitzada en la figura del pare, obrer en una fàbrica i sindicalista de soca-rel, del món del teatre amb les aspiracions d'actriu de la filla, de la persistència de les classes socials en els dubtes del fill i de fins on arriba l’honestedat en l'actitud de la mare.

Bona feina de Mercè Vila Godoy en la direcció, tant pel que fa a l’equilibri entre les escenes joioses i les dramàtiques com per l'excel·lent direcció dels intèrprets. Paul Berrondo, que carrega amb el perfil més còmic, Eu Manzanares, Eli Iranzo i Pau Poch fan molt creïble aquesta família. Són els Guerrero Fernández. Tot i que a parer meu hi ha un excés d’explicacions que allarguen la funció i malmeten un xic el ritme, Lo nuestro té l’aroma de la comèdia amable oberta al gran públic.