Els RCR: "Per a nosaltres és un regal que se'ns lliuri el Pritzker al Japó"

TòquioEls arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta (RCR) són a Tòquio des de fa uns dies per recollir aquest dissabte el prestigiós premi Pritzker d'arquitectura, considerat el Nobel dels arquitectes. "Ha sigut un tsunami d'emocions, i encara falta una mica [...] per tenir un moment de més tranquil·litat i començar a prendre perspectiva. Ara les aigües estan molt mogudes", explica Vilalta en una entrevista amb Efe al costat dels seus socis en una suite de l'hotel on s'allotgen.

La cerimònia de lliurament del guardó se celebrarà al Palau de Convidats d'Akasaka, a Tòquio, en presència dels emperadors del Japó. "Per a nosaltres és un regal que el premi es lliuri al Japó". Els organitzadors del premi van decidir lliurar-lo al Japó de manera casual, però aquesta tria els va impactar profundament perquè la primera visita que van fer a aquest país l'any 1990 va ser cabdal en les seves trajectòries.

"Vam tornar a Olot pensant que havíem de començar a treballar junts, en una mateixa sala, al voltant d'una mateixa taula. Aquesta és la manera en què hem treballat en els últims 30 anys", relata Aranda. De fet, és la primera vegada que es dona el premi a tres arquitectes simultàniament. Segons Aranda, significa el valor del treball en equip. "Vam començar el nostre camí creient que era possible una creativitat compartida, una creativitat que sorgeix de diferents persones que tenen el mateix camí i que treballen plegats", explica.

Pigem reconeix sentir-se "complaguda" per poder comprovar, gràcies a l'elecció del jurat, que l'arquitectura té "capacitat d'emocionar i de transmetre determinades emocions" a qualsevol persona, independentment del seu origen o localització. "Cadascú, des del seu lloc d'origen, si treballa amb entusiasme, amb amor, amb honestedat, pot aconseguir que aquestes arrels tinguin la capacitat de donar un missatge d'una dimensió plenament global", continua Vilalta. Així, obres com el restaurant Les Cols, a Olot, o el Celler Bell-Lloc, a Palamós (Girona), demostren que una obra pot ser totalment universal independentment d'on estigui construïda.

Segons Aranda, al Japó "qualsevol cosa, per molt pragmàtica o casual que sigui, es fa buscant la bellesa. Això ens ha anat acompanyant al llarg de la nostra vida, el veure que les coses, a més de tenir una funció, poden tenir un altre valor".

Els RCR tenen normalment una dotzena de projectes en marxa simultàniament (la meitat per a fora i la meitat locals) i encara creuen que és molt aviat per saber quin tipus de projectes rebran ara que han entrat en el selecte grup dels Pritzker. "És el moment perfecte", comença Aranda, "perquè no ens arrossegui la cosa..." "...sinó que nosaltres continuem marcant el camí", conclou Vilalta. La sincronització mental d'aquests arquitectes és tal que no és estrany que un acabi la frase que un altre ha començat. "Sempre hem anat forjant el nostre estudi a la nostra manera, i ara més que mai hem de seguir fent-ho", explica convençuda Pigem. L'estudi és responsable de projectes com el centre d'art La Cuisine i el museu Soulages, tots dos a França, o la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver, a Barcelona.