Homenatge a les dones deportades a l'infern de Ravensbrück

BarcelonaEntre 1939 i 1945 al camp d'extermini de Ravensbrück van ser empresonades 132.000 dones de més de 40 països, sobretot de Polònia, Alemanya, Àustria i Rússia. A l'infern de Ravensbrück, que en alemany vol dir el "pont dels corbs", també hi van entrar 172 espanyols, la majoria dones. Només 82 van sobreviure. 90 mai en van poder sortir: 14 van morir i 15 van desaparèixer. Es desconeix quin va ser el destí de la resta. No hi ha informació gaire precisa, ni tan sols sobre qui eren, perquè els nazis en van destruir els arxius.

Una de les poques supervivents va ser Neus Català. Català va recórrer Espanya i França buscant algunes de les companyes que, com ella, havien patit dantescos experiments mèdics, esterilitzacions, l'eliminació dels seus fills davant els seus propis ulls i la prostitució. Ho va escriure a De la resistència i la deportació : 150 testimonis de dones espanyoles. Català serà una de les participants a l'homenatge a les dones deportades a Ravensbrück que ha organitzat l'Amical de Ravensbrück el proper dimarts 14 de juny, a les 19 h de la tarda, a la plaça del Rei. A l'homenatge també hi participaran Pilar Aymerich, J. M. Benet i Jornet, Josep Tero, Carme Riera, Hevia, J. M. Castellet, Paco Ibañez, Marina Rossell, Dolors Oller, David Serrano i un dels fills de Montserrat Roig, Roger Sampere Roig.

Amb aquest homenatge, l'Amical de Ravensbrück commemora el 20è aniversari de la mort de Montserrat Roig que a Els catalans als camps nazis va recollir el testimoni de diversos ciutadans que van ser deportats als camps de concentració i extermini entre 1939 i 1945. Impulsat per l'historiador Josep Benet i redactat per l'autora entre 1973 i 1976, el volum va donar veu a tots aquells que, per motius polítics i històrics, es van quedar sense la possibilitat de veure ni tan sols reconegut el seu sofriment. Ho explica al final del llibre Montserrat Roig: "Mentre que de la guerra civil ens han arribat notícies, falsejades o no, a les noves generacions, sobre els camps d'extermini nazis planava un silenci total. Semblava que no haguessin existit mai republicans víctimes del nazifeixisme alemany. Fins al 1968 no hi ha cap nota oficial sobre els morts espanyols als camps nazis. Si algun deportat pregunta sobre la seva situació als organismes oficials, aquests li contesten que tot està en estudi. Fins al 1974, el govern espanyol no ha tramès cap certificat de mort al camp de Mauthausen".