Tot de Rauw Alejandro al Palau Sant Jordi

Barcelona“Rosalía visita Múrcia per al concert de Rauw Alejandro”, titulava dissabte el diari murcià La Verdad. El músic porto-riqueny ha rebentat l’estiu amb la cançó Todo de ti, una declaració d’amor vestida amb nostàlgia pel pop dels anys vuitanta. Aquesta bomba, una mena de Bruno Mars amb Auto-Tune homenatjant Michael Jackson, ha consolidat Rauw Alejandro entre la noblesa de les músiques urbanes llatines, però la seva cotització mediàtica ha pujat a un altre nivell des que fa unes setmanes va confirmar la relació amb Rosalía, coincidint amb l’aniversari de l’artista de Sant Esteve Sesrovires. I així com fa uns mesos n’hi havia que pretenien trobar referències a Rosalía en les cançons de despit de C. Tangana, ara n’hi ha que les busquen entre els versos de Todo de ti i Cúrame (on, per cert, Rauw Alejandro diu: “A mi ex la tengo tachá”), i fins i tot especulen sobre si la parella ha experimentat la varietat de claus que s’expliquen a 2/catorce, punt àlgid del pop eròtic del porto-riqueny que “a més de sexe vol estimar”.

Per tant, ahir l’excitació era doble en el concert que Rauw Alejandro va fer al Palau Sant Jordi, encara amb el públic assegut i emmascarat. D’una banda, davant la possibilitat que aparegués Rosalía (no va passar); de l’altra, per l’oportunitat de poder cantar amb l’arsenal romàntic de les cançons dels discos Afrodisíaco (2020) i Vice versa (2021). De fet, el públic ja cantava abans del concert responent amb entusiasme a l’allau reggaetonera (un ampli espectre de Gasolina a Fiel i Otro trago) que va despatxar un DJ invisible i que va ajudar a fer més suportable la mitja hora de retard amb què va aparèixer el teloner d’aquesta gira, el porto-riqueny Eix, que va culminar una actuació de vint minuts amb Infiel.

Amb tots els seients disponibles ocupats, Rauw Alejandro va sortir a les 22.20 h amb tot el vent a favor. Dile a él va posar en marxa un xou que viu del carisma d’ell, de les coreografies i de la potència d’un reggaeton més sensual que desafiador. A l’escenari, només ell (i de tant en tant els ballarins), i davant un Palau Sant Jordi convertit en karaoke emmascarat amb bona part del públic abandonant les cadires per seguir el concert drets més a prop de l’estrella. Mentre sonava Mírame, el personal de seguretat mirava de convèncer la gent perquè tornés a les butaques. No era feina fàcil, però se’n va sortir.

“Bona nit, Barcelona, com esteu?”, va dir en català abans de donar pas a un segment especialment frenètic amb Que le dé, Enchule, Nostálgico i Nubes, la cançó en què rima “Mario Benedetti” amb “atleti” i “spaghetti”. Més endavant va tornar a parlar en la llengua de la Víctor Català per assegurar que "Barcelona és la millor ciutat del món", i que "té les noies més guapes del món també". Això li ha ensenyat la Rosalía, va admetre.

L’eufòria no va davallar en la part més pop i melòdica del xou, la de temes com Algo mágico i Aquel Nap ZzZz (“Con un beso tuyo me calmaste”), aquest sí que escrit pensant en Rosalía, tal com va explicar un Rauw Alejandro que va saber conduir una hora i mitja d'espectacle de producció modesta (tres pantalles, un bon joc de llums, un canvi de vestuari i la participació del cantant Lyanno en tres cançons) però eficaç. Després d'apujar la temperatura eròtica amb peces com Tattoo (amb el Sant Jordi més enllà de l'entusiasme cantant "Tú, estás pa comerte toda, todita, así estás tú"), i ja sense samarreta, va anar preparant el camí cap a la gran traca final: Todo de ti. Efectivament, la cançó de l'estiu.