Raquel Taranilla guanya el Biblioteca Breve amb la història d'una professora universitària patològicament culta

BarcelonaNoche y océano, guanyadora del Premi Biblioteca Breve, dotat amb 30.000 euros, comença amb el robatori del crani de Murnau, el director de Nosferatu. La protagonista del llibre, Beatriz Silva, creu que el lladre és el seu veí, J.B Quirós, de qui està enamorada. Raquel Taranilla (Barcelona, 1981), però, explica moltes coses en aquesta novel·la que s'ha imposat als altres 935 manuscrits presentats i que es publicarà el 10 de març. "El llibre és la resposta a un llibre d'Enrique Vila-Matas, Aire de Dylan, que em va fer emprenyar moltíssim, va ser com una patada a la cara, perquè el retrat que fa de la meva generació és dolorós i injust", diu l'escriptora.

Després de llegir el llibre de Vila-Matas, a Taranilla li va venir al cap la veu d'aquesta professora universitària de sociologia que ha llegit tot el que se li ha dit que llegís i està empatxada d'informació i cultura. Una sobresaturació que d'alguna manera la paralitza, li impedeix viure la vida real. "Davant la potència arrasadora del coneixement, del saber acadèmic, que la Bea té al cap, apareix com a possible salvació el riure, però ella és cínica i la novel·la és també una reivindicació del cinisme", diu l'autora, que assegura que té moltes coses en comú amb la seva protagonista. "Totes dues som professores de la universitat espanyola i això és una cosa heroica, és difícil poder donar classes i publicar en un lloc on la investigació no està reconeguda –explica Taranilla–. Aquest any he deixat de ser professora associada, tinc companys brillants que han de complementar el sou fent de cambrers. ¿Com pots donar formació als joves i dir-los que la vida acadèmica és brillant, quan en realitat és una merda?"

Taranilla és actualment professora a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universidad Complutense. Abans havia donat classes a la Universitat de Barcelona i la Universitat Hamad bin Khalifa (Qatar Foundation). El 2015 va publicar Mi cuerpo también. "Els diners de Qatar em van permetre continuar donant classes, perquè formar una família com a professora associada és impossible". Com la Bea, Taranilla també confessa que ha sigut fins ara una lectora obedient, i que ha digerit més malament que bé el que ha llegit: "Ara estic intentant ser una lectora intrèpida", afirma. Una altra possible coincidència amb la Bea és que Taranilla va néixer a Barcelona de pares castellans i d'origen humil: "Accedeixes a una altra cultura i d'alguna manera et desvincules dels orígens, però entres en un univers que, sense mala intenció, et recorda que ets un estrany, i això es porta com es pot".

L'escriptora, que admet que per a ella la seva novel·la continua sent un misteri, la resumeix així: "Una novel·la gòtica sobre l'enamorament en una casa tronada de Barcelona". El jurat, format per Lola Larumbe, Fernando León, Clara Usón, Pere Gimferrer i Elena Ramírez, ha descrit l'obra com a "extraordinària amb una qualitat fora del comú": "L'aspecte lúdic i paròdic caracteritza aquesta història desbordant d'humor intel·ligent i enorme energia expressiva, escrita amb una gran seguretat i aplom del tot inesperats en una primera novel·la". Taranilla ha creat una obra pròpia i ha intentat no vampiritzar les creacions dels altres: "A la novel·la també parlo de la mitomania, de la incapacitat de crear una obra pròpia i de vampiritzar les dels altres, que és una opció rendible", assegura la guanyadora del Biblioteca Breve. "És una obra molt intel·ligent, molt divertida, molt paròdica, molt literària, una novel·la postmoderna que es riu de les novel·les postmodernes, un llibre que vol matar el pare", ha resumit Usón. Sigui com sigui, Taranilla també intenta fer front al món utilitzant el sentit de l'humor. Com deia la seva filla, de poc més de dos anys, asseguda a la segona fila: "Mira la mare, està fent bromes".