Raphael i l'Orquestra Simfònica del Vallès desborden el Liceu
El cantant de Linares va fer tres hores ininterrompudes de concert amb versions simfòniques dels seus grans 'hits' i algunes perles nadalenques com 'El tamborilero'. El cartell de 'sold out' penjava a la façana del carrer
BarcelonaUn cartell amb una franja vermella a sobre on hi deia 'sold out' era el primer símptoma que a l'interior del Gran Teatre del Liceu, aquesta nit l'excés seria el denominador comú. I així ha estat, Raphael ha tornat a Barcelona després del seu pas pel Festival de Pedralbes l'estiu passat, i ho ha fet amb la seva potència habitual, que no perd pistonada després de 55 anys sobre els escenaris.
No era un concert com els dels últims anys, i les seves fans, les autoproclamades "raphaelistes", ho sabien. Però els ha estat igual i han omplert de dalt a baix el teatre barceloní. La proposta del de Linares –poble de Jaén on va néixer– era, en aquest cas, simfònica. El seu darrer disc, anomenat ni més ni menys que 'Simphónico', és un repàs d'algunes de les cançons que ell més estima del seu enorme repertori versionades per ser tocades acompanyat d'una orquestra, cosa que aquesta nit –i dimarts també– feia amb la Simfònica del Vallès. Un experiment que com ell mateix explicava ja havia portat a terme anteriorment en moltes ocasions, però mai havia dut de gira.
Tres hores seguides
El concert, que va durar des de les 21 hores fins a la mitjanit, va ser una successió ininterrompuda de les seves cançons més aclamades i altres de menys conegudes que va interpretar amb la mateixa força i amb l'histrionisme que el caracteritza. Sense mitja part, Raphael, que té 72 anys, va combatre la lentitud que prenien molts dels seus temes tocats per l'orquestra posant-hi encara més empenta en la posada en escena. Per exemple, quan en dues ocasions va fer fora el director de l'orquestra del seu petit pedestal per pujar ell a dirigir els músics, cosa que resultava molt autoparòdica per part del cantant però que els seus seguidors –com a bons fans– van celebrar vivament. De fet, mentre interpretava 'Escándalo', abans de dirigir l'orquestra també va dirigir el públic, cosa que a ningú va resultar estrany.
La relació fans-orquestra va ser un dels punts més sorprenents de la vetllada, ja que els músics –acostumats a tocar enmig del silenci més respectuós– havien de sentir com les seves notes eren interrompudes per algunes fans que victorejaven el físic del cantant, el "seu 'arte'" o li feien propostes de tot tipus. En un d'aquests casos, mentre cantava 'Ven a mi casa por Navidad', una fan li va cridar des del públic en castellà: "Vine tu a la meva".
Un directe variat
Anècdotes a banda, el concert va ser una demostració de potència com les que sol fer l'artista en els seus directes. Va deixar molt enrere els 13 talls del seu àlbum simfònic i va cantar ni més ni menys que 40 cançons, entre les quals va incloure algunes nadales, un gènere amb el qual sempre se l'ha identificat a Espanya, ja que ha fet molts especials de Nadal a TVE. La més estimada se la va guardar per al final. 'El tamborilero' va suposar l'apoteosi final, que va decidir acompanyar de 'Como yo te amo', tema que tants cops havia cantat amb la seva íntima amiga Rocío Jurado.
Només amb la guitarra
L'orquestra seleccionada pel cantant, que no cabia a l'escenari i alguns músics tocaven entre bambolines, el va acompanyar en temes com 'Digan lo que digan', 'Y fuimos dos', 'Enamorado de la vida', 'Provocación', 'Detenedla ya' o 'Payaso'. Però no només van ser ells els encarregats d'acompanyar l'artista, que durant les tres hores de concert va incloure dos trams de tranquil·litat interpretativa al so del piano o de la guitarra espanyola. Dos espais en els quals l'intèrpret es va mostrar magistral i va fer callar fins i tot les seves fans més acèrrimes. L'absència de por perquè l'orquestra l'eclipsés li va permetre abaixar el volum i seduir el públic amb molts matisos de veu. Captivadors van ser els versos de 'Nostalgia' –"quiero emborrachar mi corazón, para pagar un loco amor..."– que va cantar només amb una guitarra.
El cantant va advertir abans d'acabar el concert que pensa tornar l'any que ve, cosa que no es posa en dubte vista la forma vocal en què es troba. Sobretot, si es té en compte que no es va estalviar ni una gota de veu per al concert de dimarts, cosa que molts companys de professió seus molt més joves sempre tenen en compte. De fet, la seva seguretat en ell mateix el portarà aquest 2016 per l'Amèrica Llatina i ja el té a la carretera des del juliol.