Ramon Oller reactiva el Ballet de Catalunya amb cançons de Marina Rossell
La companyia reapareix als escenaris amb aquest espectacle d'aires revolucionaris i de resistència
Barcelona"Seguim en moviment!", afirma Elías García, director artístic del Ballet de Catalunya (BNC). Després del cop que va patir la companyia de dansa fa set mesos, quan va abandonar el Centre Cultural Terrassa, on estava com a resident des del 2017, el BNC continua batallant per tirar endavant el seu projecte artístic. I ho fa des de Terrassa, en un local situat a tres-cents metres del Centre Cultural. En aquest local és on s'ha desplaçat aquest gener el coreògraf català Ramon Oller durant deu dies per preparar el que serà la coreografia amb què la companyia renovarà la seva càlida relació amb el públic. "La companyia no ha parat de treballar durant aquests mesos i hem iniciat aquesta col·laboració amb Oller que tindrà continuïtat", assegura García. La coreografia compta amb la música de Marina Rossell i s'estrena serà el 29 de febrer al Cercle de Gràcia de Barcelona, on també es podrà veure l'endemà, l'1 de març.
Una 'Bella ciao' ballada
"Fa molts anys que treballo amb la Marina Rossell i en aquest cas m'he basat en l'últim disc, Quanta guerra!,perquè m'agrada l'oposició entre la innocència i l'aspecte cruel de la guerra. Una de les cançons descriu un jardí que representa com podria ser el món i com no és, com voldríem que fos i no és", comenta Ramon Oller en conversa telefònica des de Puerto Rico, on està treballant en un projecte. Oller ha triat quatre cançons del disc: Morir a Ravensbrück, Bella ciao, Barca del temps i Había un jardín. "He aprofitat el bagatge dels ballarins, la seva edat i procedència, ja que n'hi ha d'arreu del món i tenen formacions ben diverses, i m'ha interessat el treball en grup a Bella ciao, una cançó que he fet servir en moltes ocasions en moltes companyies, i cada vegada m'inspira perquè és una música que ha traspassat el seu valor: et trobes gent que en coneix l'origen i d'altres no, però la versió de la Marina és única!"
Una altra peça és Morir a Ravensbrück, amb lletra de Montserrat Roig i d'una forta càrrega emocional: "Va sobre una noia que mor al camp i li parlen en la seva llengua materna a l'orella; és dura, però té un missatge clar: no hem d'oblidar els nostres orígens". Precisament Oller, que fa anys que desenvolupa la seva carrera professional a l'estranger, reconeix que li agradaria estar més a Barcelona, "però ni es presenta l'oportunitat ni tampoc la busco", diu. Reconegut com un dels coreògrafs catalans més rellevants de l'actualitat, Oller acaba d'estar dos mesos al Paraguai, on ha muntat una obra amb el Ballet Nacional del Paraguai, Bienvenidos al Jardín del Pantanal, i ara s'està a Costa Rica fent Carmen amb la companyia Drama Danza. A l'abril anirà a Nova York, on recuperen Good night paradise cinquanta anys després de la seva estrena.
"Ramon Oller és la nostra Pina Bausch i és una pena que no es conegui més la seva feina aquí", opina el director del BNC, Elías García. Sobre la peça que Oller ha muntat per a la seva troupe, fa la següent valoració: "El seu estil és únic i les cançons exposen una narrativa que es crea a mesura que els intèrprets busquen en el seu interior". "M'ha agradat treballar amb el Ballet de Catalunya perquè fan una feina honesta i seriosa", diu de la seva banda Oller. "Fa un temps tots teníem les nostres companyies, hi havia un boom de la dansa. Ara les coses han canviat perquè aquest país és així i ha agafat unes rutines contràries a la dansa, però hi ha molt talent a Catalunya i a Espanya".
El futur del BNC
Un altre projecte que té el BNC entre mans és portar a l'escenari la Carmen d'Oller. A més, el director artístic està parlant amb altres coreògrafs del país per fer col·laboracions, com ara amb Raefel Bonachela, actualment a Austràlia; Charlie Giordano, del Ballet de Saragossa; Maria Rovira, de Crea Dance Company, i fins i tot l'ex ballarina principal del Gran Teatre del Liceu Assumpció Aiguadé, per mirar de recuperar alguna peça del mestre Magriñà.
Respecte al "cop" que va suposar la ruptura per un conflicte laboral amb el Centre Cultural Terrassa, on es van presentar per primer cop el novembre del 2017, Elías confessa que s'ha "sorprès" de l'elecció que han fet, en referència a la residència temporal que han ofert al Ballet de Barcelona que es va crear després del conflicte, però que la respecta. "El Ballet de Barcelona és ara la nostra competència i vaig anar a veure el seu Trencanous per veure què fan; no vull entrar en polèmica, com més companyies de dansa hi hagi a Catalunya, millor. Nosaltres seguirem amb el nostre projecte".
El Ballet de Catalunya compta actualment amb deu ballarins en plantilla i els altres 15 que requereixen per a aquesta producció procedeixen del grup de "training". El 15 de febrer faran audicions a Terrassa per ampliar el nombre de ballarins que necessiten de cara a les pròximes produccions. "Tenim una alta participació internacional, amb ballarins i ballarines procedents del Canadà, el Japó, França, etc.", explica García. Últimament han incorporat cinc persones que es dedicaran a buscar patrocinadors i fons, imprescindibles per poder tirar endavant el projecte. Pel que fa a les prestigioses Gales IBStage, un curs d'estiu internacional que cada estiu organitzen García i el seu equip, el director ha avançat que enguany tornarà a venir la fantàstica ballarina Marianela Núñez, solista del Royal Ballet.