Ramon Masats posa la primera pedra del Centro Nacional de Fotografía a Sòria

SòriaSòria la defineixen com una ciutat d'esportistes i poesia, i també ho serà de fotografia: aquest divendres, uns 200 representants del sector de tot l'Estat, entre els quals hi havia grans noms com Gervasio Sánchez, Juan Manuel Castro Prieto –tots dos guanyadors del Premio Nacional de fotografia–, Manuel Outumuro i Ricard Garcia Vilanova, han assistit a la presentació del futur Centro Nacional de Fotografía a l'antiga seu del Banc d'Espanya. Es tracta d'un equipament anhelat per diverses generacions de fotògrafs i professionals del sector. Ara sembla que sí que es farà realitat: després que s'aprovés la creació del centre fa un any, el ministeri de Cultura ha donat una primera subvenció de tres milions d'euros.

Està previst que el 2023 es redacti el projecte de rehabilitació del Banc d'Espanya i un pla d'usos consensuat amb l'entitat que l'ha reclamat en els últims anys, la Plataforma Centro de Fotografía e Imagen, i que les obres comencin el 2024. El pressupost previst de les obres és de nou milions d'euros, i encara no s'ha fixat la data d'inauguració del centre. "Celebrem els avenços, però reivindiquem passos ferms i accelerats que ens permetin deixar enrere, com més aviat millor, la trista condició de ser un dels quatre països europeus que no tenen un Centre Nacional de Fotografía", diu el manifest de la plataforma que ha llegit un dels seus membres, la comissària Sandra Maunac. "Al món contemporani, aquesta és una posició d'endarreriment i desavantatge, cruel per a la nostra excel·lent plantilla de fotògrafs i fotògrafes", lamenten els fotògrafs.

En el manifest s'insisteix que no reclamen un "museu" sinó una institució que coordini i aglutini "esforços disseminats" que fan les altres institucions dedicades a la fotografia arreu de l'Estat. També que "abanderi les polítiques educatives que necessitem per expandir la cultura de la imatge que avui demana la consciència de ciutadans que pretenen ser realment lliures, crítics i contemporanis". "Tenir un centre nacional de fotografia és una qüestió de decència europea", diu el reporter i exdirector del Centro Andaluz de la Fotografía, Pablo Juliá. "Espanya té un nivell de desenvolupament molt alt i en cultura anem molt malament, espero que això s'acabi", lamenta.

El primer nou museu estatal des del 2008

El Centro Nacional de Fotografía serà el primer museu de titularitat estatal que obre les portes des del 2008, i ha jugat un paper molt important perquè es quedi a Sòria l'alcalde de la ciutat, el socialista Carlos Martínez Mínguez, que va oferir la seu del Banc d'Espanya durant una reunió de la plataforma a Madrid. També posa a disposició del ministeri de Cultura el Palau del Marquès d'Alcàntara, un edifici del segle XVII que l'Ajuntament de Sòria va comprar fa un any. "S'ha de crear una xarxa de professionals per a aquest centre i que puguin irradiar a tot Espanya. I és crucial formar escanejadors, arxivers i altres llocs de treball qualificats que no tenim", reclama Juliá. "I s'ha d'arribar a acords amb la iniciativa privada, és fonamental; el centre no es pot mantenir només amb diners públics", afegeix. "Aquest centre és un deute que l'Estat té amb tota la producció fotogràfica des dels anys 70", diu Sílvia Omedes, directora de la Fundació Photographic Social Vision. "S'han fet molts llibres blancs de l'estat de la qüestió de la fotografia que han anat passant per diferents polítics i molt poques vegades s'han fet coses. I del Pla Nacional de Fotografia de Catalunya només s'han impulsat quatre dels seus eixos".

La primera pedra del centre en un sentit cultural l'ha posat la gran exposició de Ramon Masats (Caldes de Montbui, 1931) Visit Spain i un conjunt d'activitats que duraran tot el cap de setmana. La mostra inclou unes 120 fotografies personals que Masats va fer arreu d'Espanya en paral·lel a la seva feina al ministeri d'Informació i Turisme. Un 80% són inèdites, perquè són fruit de la revisió del seu arxiu que ha fet el seu gran amic i també fotògraf Chema Conesa. "Al meu pare sempre li han cridat molt l'atenció els tòpics, i també voler mostrar com estava canviant Espanya", diu la filla de l'artista, Sonia Masats. "També feia una crítica velada", explica. A l'Espanya que va immortalitzar Masats hi ha discursos de Franco, classes de bona cristiandat, toros i boxa. També Charlton Heston al rodatge d'El Cid. Però sobretot queden gravades a la retina les escenes amarades d'una profunda humanitat de la vida als petits pobles de l'Espanya profunda. "Sempre li ha agradat retratar la gent des d'un punt de vista molt humà, ha fet crítiques molt potents, però mai són àcides o cruels", subratlla. Visit Spain s'ha pogut veure a Madrid, Saragossa i Igualada, però Sonia Masats diu que és una "assignatura pendent" fer una nova gran exposició de Masats a Barcelona després de la mostra de La Virreina del 2002.

El Centro Nacional, "una oportunitat per a la fotografia catalana"

Catalunya és una potència de la fotografia a l'Estat i estarà molt representada al futur centre, però això no vol dir necessàriament que l'Estat pugui comprar obra o arxius de fotògrafs catalans i dipositar-los a Sòria. "Els arxius continuaran tenint els negatius i hi estan fent molt bé. Reclamem un centre que posi ordre, que catalogui, que generi una base de dades on tots els museus estiguin connectats, la llavor d'una manera de treballar diferent", diu Omedes. Aquesta diferència passa pel treball en xarxa: "El Centro Nacional de Fotografía de Sòria ha de connectar tots els arxius, tots els centres i tots els museus d'Espanya que s'han especialitzat en fotografia. Aquí pot haver-hi tallers, s'hi pot fer formació en conservació i pot haver-hi aquesta gran base de dades que aglutini la informació. És una gran oportunitat per la fotografia catalana", subratlla. El director de la Fundació Foto Colectania, Pepe Font de Mora, també creu que el Centro Nacional de Fotografía ha de ser un puntal: "Ha de ser el gran aglutinador. Hi ha molts centres públics i privats que treballen des de fa molts anys, i falta un equipament que faci de pega entre ells". Per a Font de Mora, el futur centre ha de consolidar una política per als arxius de tot l'Estat i projectar polítiques públiques a llarg termini.

La conservació dels arxius dels fotògrafs és un tema recurrent perquè és molt costós per als hereus. Un dels casos més coneguts a Catalunya és el de Xavier Miserachs que les hereves, Arena i Mar Miserachs, van dipositar al Macba. "Nosaltres vam trobar la resposta al Macba, però l'esperança del Centro Nacional de Fotografía és que doni solucions per a tot un col·lectiu, i hem de pensar en global, l'administració ha de pensar en tots els altres fotògrafs", diu Arena Miserachs. Una altra qüestió essencial després de garantir la conservació dels fons és la difusió i la projecció internacional. "El Centro Nacional de Fotografía té una altra missió molt important: donar a conèixer els fotògrafs espanyols, tant els clàssics i els joves, i projectar tot el potencial que tenen a Europa i globalment", conclou Miserachs.