Ramon Madaula entrevista Sílvia Munt
A banda de ser parella, Ramon Madaula i Sílvia Munt també treballen junts. Per exemple, a Dubte, de John Patrick Shanley, que s'ha pogut tornar a veure recentment al Poliorama (Barcelona)
R.M. |Què sents dirigint la teva parella?
S.M. |És una barreja de molta responsabilitat, perquè per convence't a tu he de tenir encara més arguments que per convèncer els altres actors. Perquè ens coneixem molt, perquè ets una persona que porta molts anys en aquest ofici. Tot i així, tenim una manera d'entendre la interpretació i l'escena que s'assembla molt.
Sincerament, tu creus que Dubte
Penso que sí. És un espectacle molt honrat. No sé si és bo o dolent, crec que això és molt subjectiu. Jo crec que és un espectacle que explica el que m'interessa, que està ben explicat, que és honrat amb el plantejament, amb el que vol explicar l'autor.
Quan et tornarem a veure als escenaris?
Com a actriu no ho sé. És una de les preguntes que em faig contínuament. Fa uns 12 o 13 anys em va interessar molt més i em va ajudar com a persona a sentir-me coherent i lliure, a escriure les coses que jo pensava, a dirigir tant cinema com teatre. Fer allò que saps que tens a dins i que vols transmetre. Sempre que m'oferien alguna cosa com a actriu, sobretot de teatre, que sempre et fa falta molt de temps, doncs sempre tenia una altra cosa que m'interessava més o que m'ho sentia més meu. Però no m'agradaria no tornar mai més al teatre. Ara em fa por, fa molts anys que no faig teatre, hi ha una espècie de gran respecte.
¿T'imagines 21 anys més al meu costat?
Esclar que m'imagino 21 anys més al teu costat.
¿T'agrada més la Barcelona d'ara o la de quan eres petita?
Jo sóc una barcelonina nata. M'agrada molt Barcelona. I quan t'enamores d'algú t'agrada encara que tingui molts defectes. Crec que Barcelona de petita era una cosa, d'adolescent n'era una altra, però jo sempre me la sento molt meva. Em sento molt d'aquí. També la critico molt i crec que és veritat que s'ha venut al turisme. Tot i que en molts aspectes ha millorat, s'ha perdut aquella cosa autèntica que tenia i que hem escombrat massa vegades per fer un disseny i un urbanisme excessivament prefabricats.
Si haguessis de retallar, ¿què seria el primer que retallaries?
Retallaria els sous de la gent dels bancs, que és repugnant el que cobren. Retallaria les seves jubilacions milionàries. Intentaria que Hisenda funcionés amb els rics, que el que han de pagar a Hisenda els rics es recuperés i ràpid. Retallaria privilegis i intentaria tornar a donar tot el que s'ha retallat dels diners públics.
