Ramon Llull protagonitza una òpera de Francesc Cassú i Jaume Cabré

BarcelonaHan hagut de passar dotze anys perquè l’òpera Llull arribi a un escenari. Altres prioritats i la crisi econòmica en van frustrar qualsevol possibilitat, i ni tan sols la commemoració de l’Any Ramon Llull el 2016 va ser propícia. “Aixecar una òpera és una cosa tremendament complicada”, va dir el 2013 l’aleshores conseller de Cultura Ferran Mascarell quan li van preguntar sobre l’obra composta per Francesc Cassú i amb llibret de Jaume Cabré. Estava enllestida des del 2006 però el silenci del Liceu feia pensar que acabaria arraconada en un calaix. Finalment, la Fundació Metalquimia i el festival Temporada Alta s’han conjurat per estrenar-la a l’Auditori de Girona els dies 23 i 24 de novembre amb posada en escena de Xavier Albertí, el director del TNC. “S’estrena en format de simfònica de cobla i corda. No és la versió original que es va pensar per a orquestra simfònica i un gran escenari, sinó una versió semiescenificada. Però ha sigut una solució còmoda per fer-la sonar”, diu Cassú.

El que sonarà és la música que Cassú va compondre a partir del llibret de Cabré, que acota el relat als últims anys de Ramon Llull. “La història comença a la temptació de Gènova [1293], quan Llull ja és gran, comença a sentir-se sol i té una sèrie de remordiments per com havia tractat la seva família; havia abandonat la dona i la filla per anar a convertir infidels, que per a ell eren tots els que no eren cristians. Això es va convertir en una obsessió”, recorda Cabré, que va començar a escriure el llibret, la seva primera incursió operística, quan estava treballant en la novel·la Jo confesso.

La disputa amb l’inquisidor

El mecenes Josep Lagares, president de Metalquimia, i Francesc Cassú, director de la Principal de la Bisbal i de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, van demanar a Cabré una història a partir de la qual aixecar una òpera que aplegués la mediterraneïtat i la transmissió de la cultura catalana. “Els vaig proposar Ramon Llull, un personatge inacabable, un home amb una capacitat de treball enorme, sempre amunt i avall, i que va fer de la Mediterrània el lloc natural de la seva vida. Era una bèstia d’una capacitat intel·lectual i física extraordinària, que es va guanyar molts enemics, començant per la mateixa Església”, explica Cabré. Per bastir el relat de l’òpera, el llibretista es permet una llicència històrica; incloure com a antagonista l’inquisidor Nicolau Eimeric, nascut uns mesos després de la mort de Llull: “Els ajunto perquè una de les obsessions d’Eimeric va ser perseguir tota l’obra de Llull perquè la considerava herètica. Va arribar a dir que s’havia d’acontentar a cremar els seus llibres però que el que hauria volgut era cremar-lo a ell. Un personatge així el volia en la meva història”.

Aquesta història, per cert, s’explica en “dotze escenes que passen en dotze llocs diferents del món”, diu Cassú. “En aquest sentit, tenies una diversitat que se’t podia escapar de les mans; tan aviat podies ser a Xipre com a la cort del rei de França o a Algèria, i musicalment podíem prendre mal”, recorda Cassú, que en tot moment ha buscat una “unitat” mediterrània en una partitura que té la melodia com a eix vertebrador. “És molt important que s’entengui el que es canta, i que la gent que canta ho faci a gust i sense esgarips”, afegeix el director musical.

Dalt de l’escenari hi haurà la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, la Polifònica de Puig-reig i un repartiment que inclou el tenor Roger Padullés, la soprano Marta Mathéu, el baríton Toni Marsoli i la mezzosoprano Gemma Coma-Alabert, entre d’altres. “A l’escenari hi haurà els seixanta músics de l’orquestra, les quaranta persones del cor i, a més, hi ha d’haver espai per a l’escenificació. L’eina vertebradora de l’escenari seran els llibres”, avança Cassú, que valora que Albertí “toqui de peus a terra”: “A l’òpera, Ramon Llull mor dalt d’un vaixell al mar a les envistes de Mallorca. Això a l’Auditori de Girona ho teníem fotut per fer-ho veure. Per tant, o llogàvem el vaixell de Mar i cel o ho havíem de representar d’una altra manera”, diu Cassú, content de l’estrena de Llull i esperançat que a partir d’ara aquesta òpera tingui vida en altres escenaris com el TNC, probablement el 2020, i qui sap si algun dia al Liceu.