Rammstein obren les portes de l’infern

Cornellà de LlobregatGairebé vint anys després de la seva primera vista a Barcelona –una actuació mítica al desaparegut Garatge Club de Barcelona–, Rammstein van rebre un bany de masses a l’estadi de l’Espanyol que els va confirmar com una de les bandes de rock dur amb més tirada de la seva generació. A mig camí entre la contundència i solidesa de Metallica, els sons electrònics i industrials dels 90 i el 'shock rock' d’Alice Copper, el grup alemany ha anat creixent a poc a poc en les últimes dues dècades gràcies a uns concerts incendiaris –en el sentit literal de la paraula– i de posada en escena teatral. Uns espectacles piromusicals més grans que la vida dignes d’una pel·lícula de terror de Hollywood.

El concert de dissabte a Cornellà, l’únic a l’estat espanyol dels berlinesos, va multiplicar per deu les revolucions i la grandària del seu xou habitual. La gira actual només passarà per grans estadis i les entrades s’acosten als cent euros, i és per això que Rammstein, per justificar el preu d’uns tiquets que ahir es van exhaurir –el dia de la final de la Champions i de la jornada forta del Primavera Sound, poca broma–, han fet un pas endavant amb el seu directe.

L’escenari, una revisió obscura de 'Metròpolis' de Fritz Lang amb ascensor inclòs presidida per quatres esferes gegants i una parafernàlia distòpica propera als Pink Floyd d’'El mur', ja deixava intuir la grandiositat de l’espectacle que havia de venir. I les explosions pirotècniques de l’inicial 'Was ich liebe', uns espetecs que probablement es van sentir a tot el Baix Llobregat, ho van confirmar en pocs minuts. El rock dur monolític de Rammstein, que venien a presentar el seu primer disc d’estudi en deu anys, és efectiu i col·lecciona 'hits' (ahir van sonar, entre d’altres, 'Du hast', 'Pussy', 'Ich will', 'Sehnsucht' i 'Mein teil'), però no té gaires sorpreses, i per aquest motiu en directe tiren de l’espectacle.

Dirigits per l’energia contagiosa i els aires d’'entertainer' sorneguer de Till Lindemann, cantant de la banda que a l’escenari es converteix en un mariscal de camp vingut de l’infern, Rammstein van il·luminar amb foc l'RCDE Stadium –les flamarades, de miracle, no van socarrimar els avions que aquella hora s’aproximaven a l’aeroport del Prat– i van obrir durant dues hores una porta a l’avern molt entretinguda i farcida de moments antològics: el cotxet de bebè gegant de 'La llavor del diable' en flames, el toc Kraftwerk amb la versió 'techno' de 'Deutschland' i la coreografia de ball amb vestits de llum (els alemanys, malgrat els seus aires marcials, tenen sentit de l’humor), el canó gegant que llança semen de mentida a 'Pussy' o la versió al piano d’'Engel' amb la col·laboració del Duo Játékok. Dissabte Rammstein van guanyar la seva pròpia Champions League a Cornellà.

[El grup Rammstein va restringir la presència de periodistes gràfics al concert, inclosos els de les agències. Per aquest motiu l'ARA publica una foto feta des de la graderia amb valor documental.]