Rami Malek i el somni d’uns Estats Units integradors

Crític de cinemaL’abraçada sobre l’escenari de la cerimònia dels Oscars entre el britànic Gary Oldman i el nord-americà descendent d’egipcis Rami Malek, premiat per 'Bohemian Rhapsody', ofereix més d’una lectura. D’una banda, com deixen ben clar els discursos d’agraïment dels dos últims guanyadors de l’Oscar al millor actor, les seves són històries d’integració en la societat ianqui. Si l’any passat Oldman reconeixia “l’amor, les amistats i els molts regals" que li han fet els EUA, Malek va ser encara més eloqüent a l’hora d’incidir en la cara més acollidora i oberta del Estats Units: “Hem fet una pel·lícula sobre un home gai, un immigrant, que va viure la vida com ell volia, sense demanar disculpes. Jo soc fill d’immigrants egipcis, americà de primera generació”. En aquell moment els aplaudiments d’un Hollywood enfrontat a Donald Trump van interrompre un discurs que Malek va acabar en clau èpica: “La meva història s’està escrivint ara mateix i no podria estar més agraït a tots els que heu cregut en mi”.

Més enllà de la dimensió social, la curiosa i carismàtica dupla formada por Oldman i Malek deixa entreveure la fascinació de Hollywood per la interpretació com a exercici transformista. Així, mentre la carrera d’Oldman es pot veure com una suma de metamorfosis camaleòniques, el premi a Malek respon a l’embadaliment davant de la transmutació gestual de l’actor, que a 'Bohemian Rhapsody' gairebé es dissol en la figura de Freddie Mercury. La diferència és que Malek no va necessitar una gruixuda capa de maquillatge prostètic per convertir-se en el cantant de Queen; la semblança raonable entre l’actor i el músic va fer bona part de la feina. En el seu discurs, Malek va apuntar que “potser no era l'opció més òbvia”, però val a dir que les imatges rebatien el seu argument. Amb el seu cos menut i espigat, els seus moviments elèctrics i les seves faccions afilades, Malek va necessitar poc més que una pròtesi dental –que l’actor conserva recoberta d’or– i un bigoti per convertir-se en Mercury.

Malek, de 37 anys, va ser criat sota els preceptes de l’Església ortodoxa copta i, en els seus inicis, al no tenir sort en els ambients teatrals de Nova York, va treballar repartint pizzes i fent falàfels en un restaurant de Hollywood. Finalment, l’oportunitat de fer carrera actoral li va arribar gràcies a la sèrie 'Las chicas Gilmore'. A partir d'aleshores, la seva trajectòria ha estat marcada pel seu exotisme, que el va ajudar a aconseguir el paper del faraó Ahkmenrah a la saga de 'Noche en el museo' o el del soldat Snafu a la minisèrie bèl·lica de la HBO 'The Pacific'. Tot i que el rol que el va catapultar a la popularitat va ser el del protagonista de la sèrie 'Mr. Robot', un enginyer de ciberseguretat que, mentre lluita contra la depressió i la paranoia, és reclutat per un activista anarquista. La quarta i última temporada de 'Mr. Robot' s’emetrà al llarg del 2019.