Raimon: 50 anys de crits, cançons i poesia
Vida i obra són un mateix concepte en l'exposició sobre Raimon que es pot veure a l'Arts Santa Mònica de Barcelona fins al 26 de gener. La mostra aplega 50 anys de la trajectòria de l'autor d'Al vent.
BARCELONA.La penombra de l'Arts Santa Mònica s'il·lumina quan el visitant s'acosta a les vitrines que recullen 50 anys de vida i obra de Raimon. Tot plegat comença el 15 de desembre del 1962, quan el cantautor de Xàtiva va actuar al Fòrum Vergés de Barcelona. L'inici podria haver sigut el 2 de desembre del 1940, data de naixement de Ramon Pelegero Sanchis, fill de la Dolors i el Josep. Però Raimon, el Raimon que no va ser professor d'història sinó cantautor, va néixer fa 50 anys.
"És un xicot que canta i guitarreja amb un vernacle potable". Així el va descriure Joan Fuster en una carta dirigida a Joaquim Maluquer el 4 de desembre del 1962. I així recorda Raimon aquell primer concert a Barcelona: "De sobte vaig saber que aquelles cançons que jo feia perquè sí eren rebudes com a cançons que expressaven sentiments i emocions compartits per gent que jo no coneixia i que ells tampoc no em coneixien". El que ha vingut després queda documentat a Raimon. Al vent del món , l'exposició que es va inaugurar ahir a l'Arts Sant Mònica.
La mostra, comissariada per Carlos Plasencia, transcorre d'acord amb la cronologia, i alhora incorpora àmbits temàtics que ajuden a completar el retrat de Raimon: la música, la poesia, la lluita per la llibertat, la repercussió internacional, l'art i la relació amb Barcelona. L'espectador pot seguir l'exposició com un viatge per la memòria gràcies a l'arxiu documental preservat per Raimon i la seva dona, Annalisa Corti. Hi trobarà portades de discos, fotografies, programes de mà, cartells i retalls de premsa. També hi ha eloqüents notificacions de la censura franquista, audiovisuals amb entrevistes i concerts, i correspondència amb Antoni Tàpies, Salvador Espriu i Joan Miró, entre d'altres.
Des del replà d'una escala
"Tinc un sentiment agredolç", va dir ahir Raimon en recordar tota la gent que no podrà veure l'exposició: Ovidi Montllor, Espriu, Miró, Fuster, "gent que li agradava molt" el que feia; i també el seu pare, "que va morir als 67 anys sense poder venir mai a Barcelona".
"Són 50 anys de feina constant, però no són un punt final. Es tracta d'una visió des del replà d'una escala, a la qual sempre s'està pujant", va explicar Raimon, que ha compaginat la preparació de l'exposició amb una gira de recitals per diferents universitats europees. "Tinc cert desig de repòs que no puc tenir. Però com deia Pla, els cansats fan la feina", va dir.
Més o menys cansat, Raimon va guiar els periodistes per l'exposició. "Aquesta va ser la primera vegada que van escriure sobre mi a França". "En aquesta fotografia sóc a casa del Pete Seeger". "Aquí li estic cantant les Cançons de la roda del temps a l'Espriu". "En aquesta cançó cada vers era un homenatge a un poeta". "Aquesta foto és de l'homenatge a l'Ovidi, quatre mesos abans que morís". Cada comentari va ser un bocí d'història compartida per un home que ahir es va mostrar "content, agraït i com sempre insatisfet". O com va escriure Nèstor Luján, l'autor d'una cançó, Al vent , "capaç d'infondre a l'esperit de l'home el gust d'ésser lliure".