Ràfols-Casamada als Encants: només eren escorrialles
La Generalitat atorga poc valor als llibres i documents rescatats però s’obre a comprar-los
BarcelonaUn passeig pels Encants permet contemplar innombrables objectes pintorescos, que tenen la pàtina agredolça del que és vell i no antic, però també suposa un bany de realitat: són molts els records que es veuen escampats per terra i acaben abandonats. Tres tècniques de la Biblioteca de Catalunya i un tècnic del MNAC van examinar ahir al matí, en un magatzem del carrer Enamorats, el contingut de quinze caixes de llibres, fotografies i documents -també hi havia un cavallet, paletes de pintor i tubs de pintura- provinents del pis dels artistes Albert Ràfols-Casamada (1923-2009) i Maria Girona (1923-2015). La directora de la Biblioteca de Catalunya, Eugènia Serra, per indicació del conseller de Cultura, havia anat a corre-cuita dissabte al mercat després que la notícia que s’hi venia part de l’arxiu dels artistes aixequés polseguera a les xarxes socials. Serra va poder aturar la venda d’un lot, però el col·leccionista Enric Palmitjavila ja n’havia comprat un primer paquet cinc minuts abans.
El que van poder veure ahir els quatre tècnics té un valor molt escàs: llibres de butxaca, postals, factures, catàlegs i revistes. “Res que pogués tenir valor documental o patrimonial s’ha malvenut”, assegurava al vespre un comunicat del departament de Cultura, després també de contactar amb la família i el seu entorn pròxim. Per això, la Generalitat només ho adquirirà si el preu és “absolutament raonable”. El llegat important, el pictòric, està taxat, intacte i protegit. En el terreny artístic, a les caixes s’hi van trobar “tres o quatre dibuixos, no signats, sobre estudis figuratius d’anatomia realitzats en paper d’embalar atribuïbles al pintor”. A més d’aquests fons, a l’habitatge de Ràfols-Casamada hi havia un mural de grans dimensions al menjador, fet per ell mateix. La família es va posar en contacte amb el MNAC perquè fossin els tècnics del servei de restauració qui l’arrenquessin.
Subhastes i vendes als Encants
Jamal Graia, un dels dos paradistes que venien els materials del pis d’Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona, va explicar que la persona que va buidar l’habitatge va repartir el contingut de les diferents habitacions en dos lots que van ser subhastats entre els paradistes dels Encants. “Nosaltres ens dediquem a comprar i vendre i hauran de fer una oferta per tot el que els pugui interessar, perquè tot està a la venda”, va dir Graia sobre un eventual interès de les institucions públiques pels materials.
La venda d’aquests fons va començar el 25 de juliol, segons va explicar Graia a l’agència Efe. El primer lot l’havien comprat per 3.060 euros i, segons van relatar, es va vendre amb poc èxit, tot i que ja anunciaven que eren objectes que pertanyien a Ràfols-Casamada. Així i tot, divendres van comprar un segon lot per 2.440 euros, part del qual va comprar Palmitjavila. Abans de buidar l’habitatge, a mitjans de juliol, les hereves de Maria Girona es van posar en contacte amb la Fundació Albert Ràfols-Casamada - Maria Girona de Capellades i els van donar una dotzena de caixes de llibres que ja havien preparat, el contingut de les quals encara es desconeix, segons un dels membres del patronat de l’entitat, Antoni Pons. “Totes les reunions del patronat les fèiem en aquell pis. Era extraordinari”, recorda Pons.
Una fundació “congelada”
La Fundació celebrarà avui una reunió extraordinària del seu patronat per avaluar com afronten la situació. “Estem interessats a quedar-nos-ho tot. El nostre president ja s’ha posat en contacte amb la Generalitat i coneixen les nostres intencions. Ara hi ha una escampada de material a la venda a internet, a sis o deu vegades el preu, que no puc entendre”, va subratllar Pons. Ahir es podia comprar per 1.500 euros en una web de subhastes un conjunt format per la prova d’artista d’un gravat de Ràfols sobre l’Estatut datat el 1986, un quadern manuscrit de poemes, dues fotografies personals de l’artista i un exemplar del llibre Àlbum Ràfols-Casamada: veure és sentir. També, per preus poc més cars que els d’una llibreria, un exemplar de l’assaig La voluntat expressiva, d’Antoni Marí, dedicat per l’autor als dos artistes, i un exemplar del poemari de Juan Gelman Tantear la noche amb una altra dedicatòria.
La creació de la Fundació Albert Ràfols-Casamada - Maria Girona es remunta a l’any 2000 a partir d’una donació de l’artista, però en els últims anys l’entitat ha estat “congelada”, segons va afirmar l’alcalde de la localitat, Aleix Auber, a l’expectativa de les decisions que prenguessin els hereus després de la mort de Ràfols-Casamada el 2009 i també perquè la crisi ha ajornat les obres de rehabilitació de l’edifici que ha d’acollir la seu de l’entitat, un habitatge senyorial del segle XVII, la Casa Bas. “El tema més urgent que tractarem serà com es gestiona i què s’ha de fer amb aquest llegat i quines són les eines per evitar que això se segueixi produint. Sobretot hem de tornar a coordinar el patronat per fer-lo treballar en la direcció de preservar aquest patrimoni”, va dir Auber. En canvi, la Fundació Perramón de Ventalló sí que exposa des de mitjans de maig 62 pintures de totes les etapes de Ràfols, després d’haver arribat a un acord amb les seves hereves perquè els cedissin 158 obres per un termini de cinc anys renovables.
Les 4 vies perquè un fons arribi a l’administració
Perquè un fons documental acabi en mans de l’administració hi ha quatre vies. “El més normal és que la família faci una cessió en dipòsit o bé una donació; després hi ha l’opció de venda, i finalment, més complexa i coercitiva, la declaració dels béns com a patrimoni cultural que dóna dret a retracte a l’administració (es va utilitzar amb l’arxiu Puig i Cadafalch i es va intentar amb l’arxiu Centelles)”, diu Ramon Alberch, director de l’Escola d’Arxivística de la UAB. “Habitualment les institucions i arxius són els que es mouen”, afegeix. La cessió del Fons Montserrat Abelló a la Biblioteca de Catalunya per part dels hereus de la poeta i la cessió en comodat de l’arxiu del Llinatge de Riquer, per part de l’escriptor i filòleg Martí de Riquer, són els dos últims exemples de processos exitosos.