Rafael Nadal o la literatura que ens fa feliços

Barcelona"Davant del desencís amb una realitat decebedora i complexa, hi ha una literatura que fa una funció reparadora i que ens fa més feliços, i aquesta és la que practica Rafael Nadal amb la seva memorialística". El crític Xavier Pla va trobar en aquesta frase la clau que explica per què tants milers de lectors s'han sentit atrets per la trilogia de la memòria familiar que ha construït Rafael Nadal des que el 2012 va publicar Quan érem feliços, i que va continuar amb Quan en dèiem xampany i que ara tanca amb Quan s'esborren les paraules. I és que entre els tres títols s'han venut 100.000 exemplars, tota una fita de la literatura catalana i que explica que aquest divendres l'editorial Grup 62 organitzés un acte al CCCB de Barcelona per parlar de la trilogia.

Aquest èxit econòmic i cultural se'l miraven des de la primera fila el conseller d'Economia, Jaume Giró, i la de Cultura, Natàlia Garriga. "Quin goig veure les finances de la Generalitat i la cultura juntes", no es va estar de dir el mateix Nadal. L'acte va ser presentat per Josep Ramoneda, president del segell editorial, i Mariàngela Vilallonga, exconsellera de Cultura i catedràtica de literatura llatina. Vilallonga va fer seva de seguida la idea de literatura reparadora. "Puc donar fe d'aquest efecte, perquè el meu pare va llegir els dos primers volums i el van fer molt feliç", va dir. L'exconsellera va fer servir una imatge clàssica, la d'Enees portant el seu pare a coll, el fill a una mà i els déus en una altra, per explicar la responsabilitat amb el passat i el futur, amb els avantpassats i amb la transmissió de la seva memòria, que havia assumit Nadal.

Memòria sensorial

Pla es va confessar colpit per les pàgines de l'últim volum, on tracta l'Alzheimer de la seva mare, i va destacar la capacitat de Nadal per recrear una memòria sensorial de la qual tothom es pot fer partícip. "I ara veiem un avi que és conscient de la seva capacitat per fabricar records per als seus nets", va afegir.

Nadal va subratllar que aquest últim llibre era un homenatge a totes les dones de la postguerra, "que van aixecar el país l'endemà de la guerra", i va admetre que, més que escriure o cuidar l'hort, coses amb les quals té traça són fer d'avi i "fabricar records". I aquí va ser quan va explicar el seu truc per fer que els seus nets puguin acabar la col·lecció de cromos de futbol de Panini. Un secret que no revelarem però que sempre quedarà fixat a la memòria dels seus afortunats nets.