Rafael G. Bianchi guanya el premi de pintura de la Fundació Vila Casas

BarcelonaEls pintors no perden pistonada. La pintura continua sent un camp molt fèrtil per a l’experimentació i per fer de mirall del món actual. Així ho demostra Rafael G. Bianchi (Olot, 1967) a El col·leccionista absent, III, l'obra guardonada amb el premi de pintura de la Fundació Vila Casas, dotat amb 12.000 euros. La pintura es pot veure al Museu Can Framis de Barcelona fins al 18 de setembre, juntament amb les trenta finalistes del premi.

“Per a nosaltres, el premi anual de la Fundació Vila Casas és un moment molt especial del curs, perquè ens permet prendre el pols de la creació artística contemporània del nostre país”, afirma el director artístic de la fundació, Àlex Susanna. Les 616 inscripcions del guardó han fet el rècord de participació tant del premi de pintura com dels d’escultura i fotografia que també organitza la fundació. Per fer-se una idea del poder d’atracció d’aquest premi només cal repassar la llista de finalistes, on hi ha nombrosos artistes habituals a la cartellera d’exposicions, com ara Bernat Daviu, Gonzalo Elvira, Lola Lasurt, Pere Llobera, Bea Sarrias, Guim Tió, Jorge R. Pombo, Francesca Llopis i Miquel García.

El col·leccionista absent, III forma part d’una sèrie de pintures basades en El col·leccionista d’estampes de Marià Fortuny que Bianchi va començar el 2015. La particularitat de la seva lectura del quadre és que hi introdueix obres d’art contemporànies i personatges actuals, la identitat dels quals està escrita a la part posterior. Malgrat tot, si hom mira la pintura detingudament, podrà veure obres més populars com el poema objecte de Joan Brossa de la pilota de futbol amb peineta, una representació d’Espanya que va sorprendre els visitants del pavelló espanyol de la Biennal d’art de Venècia l’any 1997. També hi ha una maqueta de l’escultura Mitjó, d’Antoni Tàpies, i una altra de Bon dia, la casa de vacances inacabada de Martí Anson, inspirada en la que havia construït el seu pare i que va exposar a la V Triennal de Beaufort el 2015. “Vaig fer com un canvi de cromos: vaig canviar els elements que formen l’escenari del quadre de Fortuny per obres d’art contemporani que d’alguna manera conformen la meva genealogia de l’art català del segle XX”, afirma Rafael G. Bianchi. Una altra de les obres d’art del quadre recorda els característics treballs conceptuals amb dates del japonès establert a Nova York On Kawara (1932-2014), però que en realitat és de Xavier Aballí, el germà bessó de l’artista Ignasi Aballí. També hi ha peces de Perejaume, Anna Dot i Oriol Vilanova, entre d'altres. 

Com que Bianchi ha incorporat nous objectes aquesta pintura és més gran que l’obra de Fortuny, de la qual es conserven tres versions, al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu de Belles Arts de Boston i el Museu Puixkin de Moscou. I com va fer Fortuny en una d’elles, deixa la porta oberta a retratar el col·leccionista, en aquest cas Antoni Vila Casas.

La primera pintura de la sèrie també va ser premiada i fa dos anys es va emportar el 16è Premi BBVA de Pintura Ricard Camí, convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes (FACC) amb el suport de BBVA. De fet, l’exposició que va muntar amb motiu d’aquell guardó esquitxa la pintura premiada ara. Totes les pintures de la sèrie presenten diversos elements que apareixen al quadre de Fortuny. Entre ells destaca el guacamai, com un símbol recurrent de la repetició. “Com l’home pot parlar sense saber què diu”, conclou Bianchi.