Benet va pintar una llarga llista d’obres a Tossa, com explica Glòria Bosch, historiadora de l’art, retratant "la Tossa de dins i de fora, com si la seva mirada es dediqués a observar i filar les diferències. Si vas al Museu, el primer contacte és la pintura Barques varades (1935), que ens porta a la platja, al racó on encara hi ha les barques de pesca, entre el moviment de les que arriben o encara són al mar, amb nens que juguen a la sorra i un pescador assegut. Però és capaç de passar d'aquesta intimitat del lloc que s’obre cap al paisatge, amb les activitats del dia a dia, a la perspectiva àmplia que dona a La platja de Tossa (1934), sempre amb personatges en trànsit que es perden en la llunyania. Hi ha un contrast entre els plànols, la llum i l’ombra, la diversitat dels personatges, que va més enllà del límit de la forma". Tossa també ha estat important a l’hora de recollir els llocs emblemàtics com els banys de Can Claudi o l’ambient viscut en les tertúlies i el ball de Can Biel. "En canvi –conclou Bosch–, quan pinta La duna (1940), la llum desapareix per donar-nos el reflex trist, silenciós, quiet, del final de la guerra”.
Rafael Benet, el pinzell que millor va saber captar la llum de Tossa
El reconegut artista i historiador de l’art, que es definia a ell mateix com un pintor que escrivia, va ser un dels artífexs de la creació del Museu de Tossa
Poques relacions són tan fructíferes com la que Rafael Benet i Vancells (Terrassa, 2 de juny de 1889 – Barcelona, 16 de gener de 1979), pintor, crític d’art i historiador de l’art català, va mantenir amb Tossa de Mar. Tot i que es va formar a Terrassa prop del seu oncle, el pintor paisatgista Joaquim Vancells, i posteriorment a Barcelona, si hi ha un episodi que marca la seva trajectòria és l’arribada a Tossa de Mar, el 1928, on es va convertir en l’aglutinador de la colònia d’artistes locals i estrangers que estiuejava en aquesta localitat de la Costa Brava que el pintor francès Marc Chagall va arribar a descriure com el paradís blau i on Benet va impulsar la creació del museu del municipi.
Com explica la historiadora de l’art i investigadora Susanna Portell, Rafael Benet "ha sigut un dels crítics i historiadors de l’art de referència al nostre país. Els seus coneixements d’arquitectura, del context artístic internacional, dels museus, de les col·leccions, de les exposicions, dels artistes, els va anar abocant en diverses publicacions, en unes cròniques que parlen d’art però també de l’actualitat, el col·leccionisme o la pedagogia, i m’atreviria a dir que és una de les persones que millor ha documentat aquest racó de la Costa Brava oberta a tots aquells que buscaven la tranquil·litat perduda a Europa". Com apunta la investigadora, Benet "és un pintor que contempla el paisatge i l’escriu amb mirada d'artista".
La també historiadora de l’art Glòria Bosch, que ha estat investigant juntament amb Portell l'ambient artístic a Tossa, explica que tenen constància d’una primera visita de Rafael Benet a Tossa el 1927. "Va arribar-hi amb el pintor Joan Serra, però l’estiu de la descoberta és el 1928, amb Pere Créixams, una data que quedarà lligada tant a la seva biografia com a l’obra i a tots els articles publicats a La Veu de Catalunya (1933-1936) o en la referència més coneguda, l'article Tossa, Babel de les Arts a la revista Art. De fet, aquí és on trobem aquesta Babel internacional, un lloc de trobada que va viure una notable concentració de creadors i pensadors del segle XX, molts d’ells fugitius d’una democràcia impossible".
I com desemboca aquesta relació en la fundació del Museu de Tossa? Bosch explica que els orígens venen d’una idea prèvia del Dr. Ignasi Melé, que, ja l’any 1933, va començar a reclamar un museu on preservar el patrimoni arqueològic de la vila, especialment els mosaics de la vil·la romana, que s'estaven malmetent. "Si a això hi afegim les tertúlies i l’ambient que es respirava en aquells moments, sobretot quan es reunien a la terrassa del Cafè d’en Biel, no és estrany que sortís aquest nou projecte compartit amb Georges Kars, Pere Créixams, Enric Casanovas i Albert del Castillo, per crear un museu que obriria les portes el dia 1 de setembre de 1935. Benet va escriure a La Veu de Catalunya, just abans d'inaugurar-lo, el perquè de la seva fundació, explicant per una banda l’homenatge al somni de Melé, però sobretot el repte i la possibilitat de comptar amb tants artistes catalans i estrangers per aconseguir un museu viu".
Gran domini de la llum
En l'àmbit artístic, Susanna Portell destaca que "la pintura de Benet s’adscriu a un fauvisme lluminós, fortament influït per Renoir. És una pintura molt fresca, molt colorista i amb un domini extraordinari de la llum. La seva paleta s’omple de colors vius i harmònics i arriba un moment que les taques de color són pràcticament les protagonistes del quadre. Per posar-ne un exemple, El Cafè d’en Biel, un dels paisatges de Tossa més estimats per ell: el va pintar a totes hores del dia, i contemplant-ne les diferents versions t’adones del domini que tenia de la llum". La varietat de blaus i verds amb què recrea el mar de Tossa és extraordinària, però també pinta la seva horta, els aplecs... "sempre amb aquella alegria de viure que tenien les seves escenes", reflexiona Portell.
Susanna Portell remarca també la seva tasca com a historiador de l’art –"ens ha regalat moltes monografies de pintors i també una Història de la pintura moderna molt particular, per la mirada al context europeu que fa"–, però remarca especialment la seva tasca com a activista cultural. "És una faceta que m’agrada molt destacar. Tan sols cal pensar com ell, amb altres artistes, va pensar en la necessitat de crear un Museu a Tossa, el 1935! També és interessant destacar els treballs que va fer en pro del patrimoni artístic andorrà, amb Manuel Humbert".
Rafael Benet té obres a diferents museus, com el Municipal de Tossa, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova, el Museu Comarcal de la Garrotxa, el Museu de Montserrat o el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Del seu llegat, s’encarrega de fer-ne difusió la Fundació Rafael Benet, que va néixer el 1989 gràcies a l’impuls d’artistes i amics que, amb motiu del centenari del seu naixement, van creure en la necessitat de promoure el coneixement de la seva obra com a pintor, historiador i crític d’art.