Ni racista ni defensor del monolingüisme: el contraatac del Grup Koiné

BarcelonaHan trigat cinc anys, però finalment arriba en format llibre sota el títol Llengua i República. El manifest Koiné argumentat (Nexum Ed) la resposta del Grup Koiné a les múltiples acusacions que va rebre l'abril del 2016 i en defensa del seu manifest lingüístic, titulat Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent. Han trigat cinc anys perquè han fet un buidatge dels més de 400 articles que van aparèixer i els han contrarestat. Per als seus impulsors –catorze lingüistes, professors, periodistes o traductors com Joaquim Arenas, Diana Coromines, Pau Vidal, Enric Larreula, Mercè Lorente i Josep M. Virgili, amb el suport de més de 200 firmes de professionals de la llengua–, el manifest va marcar un posicionament sobre la llengua en una República Catalana perquè "es banalitzava i s'anava improvisant sobre una qüestió transcendent com és la supervivència futura" del català. El text volia ser un crit d'alerta, "advertir del desballestament actual del català" i "promoure la restitució del català a l’estatus que li correspon com a llengua pròpia territorial". La idea era promoure la presa de consciència del maltractament que pateix i la despreocupació, i que el moviment ciutadà defensés la normalització lingüística.

Els seus impulsors han signat ara nous articles al llarg de més de 300 pàgines que volen rebatre cinc acusacions falses.

¿El manifest propugna el monolingüisme?

El manifest respecte a l’oficialitat del català "no proposa una resposta tancada" per superar la situació actual de "subordinació de la llengua catalana". Els seus impulsors no veuen acceptable la cooficialitat del català i el castellà. Ara bé, el manifest "no conté les afirmacions que li atribueixen alguns sobre l’oficialitat única del català a la futura República, ni defensa el monolingüisme en cap cas", escriu Joaquim Arenas, sinó que defensa el poliglotisme però amb "el català com a eix integrador de la ciutadania".

¿Koiné és contrari al bilingüisme?

Josep Maria Virgili explica en un extens article que no es pot confondre bilingüisme amb poliglotisme, i que les societats no són mai bilingües (mentre que alguns individus sí que ho són, la majoria són parlants inicials d'una llengua o l’altra). També recorda que Catalunya no és bilingüe per naturalesa, sinó que "el manteniment del bilingüisme social és un conjunt d’imposicions: en primer lloc s’imposa el castellà a catalanoparlants que potser no voldrien ser bilingües", mentre que sempre se sol destacar que s'obligui a aprendre català als castellanoparlants. "La possibilitat de mantenir-se monolingües en la llengua pròpia és un privilegi només reservat als castellanoparlants". Virgili descriu com el bilingüisme asimètric provoca la substitució i la degradació del català. El resultat és una societat bilingüitzada amb una llengua autòctona amb problemes d'ús.

¿És contrari al multilingüisme?

Margarida Muset rebutja l'acusació de "supremacista" i afirma que Koiné planteja una dualitat: enfortir les llengües territorials (el català a Catalunya i l’occità a la Vall d’Aran) i promoure "un multilingüisme real", tant individual com social, que inclou les 300 noves llengües que ha portat la immigració.

¿És contrari als immigrants?

Les crítiques més furibundes van ser les que arriben a titllar el manifest de racista. Tot plegat ve del fragment en què es descriu la bilingüització forçosa de la població durant generacions a través de la repressió, l'escola, els mitjans de comunicació i "la utilització d’una immigració arribada de territoris castellanoparlants com a instrument involuntari de colonització lingüística". Lluís de Yzaguirre detalla dues respostes, les manipulacions que es van fer d'aquestes paraules, les quals titlla d'ignorants, i "la negació del fet que els totalitaris siguin capaços d’explotar amb finalitats polítiques la misèria de la gent". "Paco Candel, al llibre Els altres catalans, ja va parlar de la invasió silenciosa (amb la valentia que calia tenir el 1964 per desafiar la censura explicant-ho fins on es va atrevir)", diu Yzaguirre, que remarca el seu cognom forà.

Era un debat inoportú?

Dolors Requena explica que va ser una "resposta a declaracions de personatges influents de la política catalana amb poc coneixement de sociolingüística" que va sorgir "després d’un treball intens d’investigació, síntesi i consens" d’un grup divers de professionals de la llengua amb el suport de més de 270 personalitats culturals i quan "la situació política feia preveure que s’avançava cap a la creació d’un futur estat català". El manifest volia fer un toc d’atenció a governants i entitats sobiranistes "perquè corregissin el discurs bilingüista dels últims anys i que alguns polítics consideraven obvi i indiscutible, sense tenir en compte l’opinió dels estudiosos experts en lingüística i en sociolingüística".