'Quien a hierro mata', un 'thriller' sòlid sobre l'addicció a la venjança amb el narcotràfic gallec com a teló de fons
Crítica de la pel·lícula de Paco Plaza protagonitzada per Luis Tosar
****
Direcció: Paco Plaza. Guió: Juan Galiñanes i Jorge Guerricaechevarría. 107 min. Espanya (2019). Amb Luis Tosar, Xan Cejudo, Enric Auquer, María Vázquez i Ismael Martínez.
Després de firmar amb 'Véronica' (2017) un dels millors títols del cinema de terror contemporani, Paco Plaza vira cap al 'thriller' amb 'Quien a hierro mata', que se situa en un escenari tan reconeixible com el d'aquella Galícia on algunes famílies combinen el negoci del marisc amb el de les drogues, en una aproximació més propera al realisme quotidià de la sèrie 'Gomorra' que a l'estilització de 'Narcos'. Al Mario (Luis Tosar), un bonhomiós infermer geriàtric que no oblida la mort del seu germà heroïnòman, se li desperta l'esperit venjatiu quan descobreix que el seu nou pacient és el 'capo' del narcotràfic Antonio Padín (Xan Cejudo). Si això fos un film de Tarantino, la represàlia que maquina el Mario podria adquirir una dimensió catàrtica col·lectiva. Però, al llarg d'un 'thriller' tan contundent com agre, Plaza buida la venjança de qualsevol possibilitat de gratificació tant per al protagonista com de cara a l'audiència.
En sintonia amb el seu interès recurrent per l'aflicció com a manifestació màxima del terror, el cineasta valencià ressegueix el progressiu i irreversible embrutiment moral del protagonista alhora que manté la tensió general pròpia d'un 'thriller'. El guió, tanmateix, abusa per moments de recursos tòpics del gènere i de les giragonses argumentals, tot i que culmina en un potent i inesperat gir que rebla la mala llet de tot plegat. La gran sorpresa interpretativa del film la depara el català Enric Auquer com el jove del clan Padín, un personatge que Plaza defineix molt bé a través de la música per com es refugia, en una escena clau, en el 'trap' de Yung Beef.