Queda vist per a sentència el judici per 111 obres de la Franja del Museu de Lleida
Lleida defensa que la documentació presentada al judici per l'art de la Franja demostra l'adquisició de 83 de les obres. Barbastre al·lega que no existeix cap contracte de compravenda i l'advocat del bisbat lleidatà recorda que el Codi Civil no l'exigeix
BarbastreEl judici per la propietat de les 111 obres d'art de la Franja ha quedat vist per a sentència a les 14.30 h d'aquest divendres, després de la declaració de l'últim pèrit i les conclusions de les parts catalana i aragonesa, que s'han allargat més de quatre hores i que han estat totalment contraposades. Els advocats del bisbat de Barbastre-Montsó i del govern de l'Aragó han insistit que, entre la documentació presentada, no existeix cap contracte de compravenda de les peces i que, per tant, la propietat de les obres és de les parròquies originàries. L'advocat del bisbat de Lleida, però, ha al·legat que el Codi Civil "no exigeix cap contracte de compravenda com a tal" i basa la seva defensa en els nous documents aportats. La causa ocupa 36 volums, més de 25.500 folis i més de 4.000 documents. Està previst que la sentència no surti fins a finals de juliol o fins i tot al setembre, tenint en compte que l'agost és inhàbil.
En els nous documents aportats al judici –segons ha explicat moments abans de les conclusions el conservador del Museu Episcopal de Vic, Marc Sureda– s'especifiquen, per exemple, transaccions econòmiques signades per mossens de parròquies de la Franja per justificar l'entrega de peces artístiques a particulars i també al bisbe de Lleida a canvi d'inversions en obres i millores a les seves esglésies. "El concepte de rebut és molt clar", ha reblat.
Sureda ha explicat que antigament no es feien contractes de compravenda perquè els bisbes "refusaven" parlar obertament de "vendes" per motius "morals", però ha exposat alguns casos que considera "clars". S'ha aportat, per exemple, el rebut de la taula de Sant Joan Baptista de Saidí. En ell, el mossèn de la parròquia reconeix haver rebut 3.000 reals per part del bisbe de Lleida. Al document 90 de la causa, un altre mossèn de la Franja demana autorització al bisbe per vendre un quadre "excepte si vostè el vol per al Museu", assegura. I en un tercer cas un mossèn diu que "res demanaria per aquest quadre si no fos per l'estat de degradació de l'església", la qual cosa dona a entendre que hi ha un pagament econòmic, explica Sureda.
L'advocat del govern de l'Aragó, però, considera que les interpretacions són això, "interpretacions, teories i hipòtesis", ha dit, i ha insistit que allò que demostra una compravenda, una permuta o una donació és un contracte.
La part aragonesa també ha lamentat el "canvi" de posició del bisbe de Lleida, que al judici ha defensat la propietat lleidatana de 83 de les obres, quan en instàncies vaticanes i també en l'acte de conciliació al jutjat de Lleida va reconèixer la propietat de les peces de l'Aragó. El seu advocat, Javier Gonzalo, però, ha dit que té tot el dret a canviar d'opinió si apareix documentació nova que desconeixia.
Gonzalo ha reconegut que no hi ha cap document que digui específicament 'contracte de compravenda, permuta o de donació', però ha afegit que "no ens ho exigeix el Codi Civil". Així, ha llegit l'article que diu que "els contractes seran obligatoris, qualsevol que sigui la forma en què s'hagin celebrat, sempre que en ells concorrin les condicions essencials per a la seva validesa".
Això mateix diu l'advocat del Consorci del Museu de Lleida, Jordi Vives, que ha posat com a exemple alguns dels documents aportats a la causa, com ara cartes de mossens de les parròquies de la Franja on es llegeix "Altar comprado. Se dan 750 pesetas" o "Reunir algunos objectos pagando o dando algunos mejores". "Són paraules clares de compravenda", ha dit Vives, que ha conclòs que "ha quedat clar que hi ha vendes i permutes orals".
El director de Museu de Lleida, Josep Giralt, considera que els advocats que representen els centres lleidatans són "els únics que han estat presentant proves actuals, fermes i vàlides des del punt de vista de jurisdicció civil". Giralt ha destacat que els més de 4.000 folis presentats "suposen les proves documentals i davant notari de tots els elements que considerem fonamentals dins el dret civil i que demostrarien els contractes de compravenda, de permuta o de donació".
El director del Museu de Lleida, "satisfet"
El director s'ha mostrat "satisfet" en sortir de la vista: "Veníem aquí no només a respondre una demanda presentada pel bisbat de Barbastre-Montsó, sinó també una contrademanda per part nostra per presentar per primera vegada unes proves d'un litigi que està durant 25 anys". Tot i això, creu que el procés judicial "serà llarg".