Què se'n va fer d''El segador' de Joan Miró?

BarcelonaLes circumstàncies de la desaparició d''El segador', el mural que Joan Miró va realitzar per al pavelló de la República Espanyola a l'Exposició Universal de París de 1937, segueixen sent un misteri. Es va destruir quan va arribar al ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts a València, pel seu mal estat de conservació? Va desaparèixer durant l'assalt al tren que el transportava de París a la capital valenciana? Es va perdre a l'ambaixada espanyola a París? Aquestes podrien ser algunes de les causes de la pèrdua, segons 'Gallery of lost art', l'exposició 'online' que la Tate Gallery dedica a grans obres d'art desaparegudes. A més de l'obra de Joan Miró, s'hi recullen peces perdudes d'altres artistes com Frida Kahlo, Diego Rivera, Malèvitx, Picabia i Braque.

'El segador' feia més de cinc metres d'altura, estava compost per sis panells, i està considerat, malgrat que només se'n conserven algunes fotografies en blanc i negre, com una de les obres més importants de Miró. De fet, a l'exposició virtual de la Tate Gallery apareix presentat com un rival del 'Guernica', de Picasso, que es va exposar al mateix pavelló.

Miró va plànyer molt la pèrdua d''El segador'. El 1978, Josep Lluís Sert, l'arquitecte del pavelló republicà i de la fundació de l'artista a Barcelona, li va regalar una reproducció de grans dimensions d'una fotografia de l'obra. Miró, va recordar l'arquitecte, va rebre la fotografia "com si fos un fill perdut, i s'hi va asseure al davant molta estona, en silenci, meravellat".