Els quatre regals que Joan Miró va fer a Barcelona

BarcelonaJoan Miró va pintar els treballs de la terra, nits estelades, flames, dones i ocells amb la cura d’un miniaturista i la volada d’un poeta. Els quatre regals que va fer a Barcelona en forma d’obres d’art públic els va imaginar també com si fes els esbossos per a un quadre dedicat als quatre elements. Va dissenyar els 500 metres quadrats del Mural de l’Aeroport de Barcelona que hi ha a la façana de la T2 del Prat per a aquells que arriben a la capital catalana, o en marxen, per aire. Per als que hi arriben per mar, els va posar als peus el Mosaic del Pla de l’Os a la Rambla de Barcelona. Pel que fa a la terra, per als que entraven a Barcelona per carretera, Miró va concebre una escultura gegantina per al Parc de Cervantes, la maqueta de la qual, titulada Estudi per a un monument ofert a la ciutat de Barcelona, està exposada al pati nord de la Fundació Joan Miró presidint una vista privilegiada de la ciutat. Precisament aquest edifici, que va encarregar a Josep Lluís Sert, pot representar el quart element, el foc, l’afany creatiu incombustible tant de l’autor de La masia com de les noves generacions de creadors que han tingut l’oportunitat d’exposar-hi al llarg de les últimes dècades.

Aquests gestos de generositat que Miró va tenir cap a la seva ciutat són els protagonistes de l’exposició De Miró a BCN, inaugurada ahir a la fundació de l’artista. L’objectiu de Miró amb aquests treballs era donar vida a la Barcelona grisa dels últims anys del franquisme i que l’art formés part de les vides dels ciutadans de manera natural, va explicar Rosa Maria Malet, directora de l’entitat i comissària de la mostra. Fent honor a la generositat de l’autor de La masia, l’entrada és gratuïta. El pati nord estarà obert excepcionalment fins al 24 de juny perquè el públic pugui contemplar de prop l’estudi del monument a Barcelona.

De Miró a BCN està formada per esbossos, fotografies, cartes i plànols, i enceta una nova línia expositiva amb la qual el museu donarà relleu al seu patrimoni documental. L’exposició treu a la llum per primera vegada una breu filmació de Francesc Català-Roca que recull el procés de creació del mural de l’aeroport de Barcelona al taller del ceramista Artigas a Gallifa. Aquest enregistrament, trobat al llegat del fotògraf dipositat a la Filmoteca de Catalunya, revela també el valor que Miró donava a treballar en col·laboració amb altres artistes i artesans, des dels més consagrats fins als més anònims. Una altra de les troballes de la mostra és una nota manuscrita que Miró va enviar al periodista de La Vanguardia Lluís Permanyer, com a resposta a l’article Joan Miró habla del mural del aeropuerto, en què enumerava les obres que regalava a la ciutat. Alguns dels materials exposats, com un esbós del Mosaic del Pla de l’Os,provenen de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca i dels hereus de l’artista.

Els treballs de l’escultura monumental del Parc de Cervantes es remunten a l’encàrrec d’una obra pública per a Chicago que la corporació Brunswick va fer a Miró el 1969. En un moment en què el finançament de la peça no estava clar, la va oferir a Barcelona. Rosa Maria Malet deia ahir que no se saben els motius concrets que van impedir que es fes realitat. L’escultura sí que es va acabar materialitzant a Chicago. Anys després l’Ajuntament de Barcelona li va encarregar una altra escultura monumental, també recollida a l’exposició: la Dona i ocell que hi ha al Parc de l’Escorxador, inaugurada el 1983, pocs mesos abans de la seva mort.

El 1968 i el 1969 Joan Miró va viure dues mostres públiques d’estima a Barcelona: una gran exposició retrospectiva a l’Hospital de la Santa Creu i, un any després, l’exposició Miró otro a la seu del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. L’artista es va contagiar de les reivindicacions que feien els joves i va decidir deixar la seva empremta a la ciutat. Així i tot, va mantenir la seva integritat política i va declinar assistir a la inauguració del Mural de l’Aeroport, a la qual havien promès assistir els ministres de Governació i de l’Aire. “Al desitjar-li feliç diada del seu Sant li prego excusar-me no poguer assistir inauguració Mural per ordre metge evitar fatigues i emocions”, es pot llegir en l’esborrany d’un telegrama, també exposat, que l’artista va escriure a l’alcalde Josep Maria de Porcioles i al coronel d’Aviació i responsable de l’aeròdrom Ramon Escudé.