"Quantes coses em quedaran per fer?"
BARCELONAMontserrat Roig la va definir de la millor manera: "Maria Aurèlia Capmany va ser, per a mi, la terra i les ànsies de volar". O sigui: "Va ser realitat i imaginació, tradició i innovació, memòria i inconformisme, patriotisme i universalitat". Ho escriu Jordi Font en el llibre Els camins de Maria Aurèlia Capmany, escriptora i dona d'acció , que es va presentar ahir al vespre al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, en el que va voler ser un homenatge a una donassa imprescindible que avui, dues dècades després de la seva mort, potser està més oblidada del que tocaria.
L'acte va aplegar regidors, exregidors, amics i una minsa representació de noms de la cultura: Joaquim Carbó, Maria Barbal, Àlex Broch, Antoni Dalmau, Oriol Bohigas i pocs més. O som un país desagraït amb les persones que ens han precedit i ens han fet com som, o és cert que mullar-se políticament acaba passant massa factura en aquest món de capelletes. Quan la Capmany va anar per primera vegada a una llista electoral, una bona amiga li va dir, consternada: "Faràs malbé la teva imatge!". I ella va replicar: "En tinc cent mil, d'imatges, el que passa és que no tindré temps de realitzar-les totes, la vida és tan curta! Quantes coses em quedaran per fer? Quants llibres per llegir? Quanta gent per estimar?".
L'ara conseller Ferran Mascarell va recordar que va ser Maria Aurèlia Capmany qui el va dur a l'Ajuntament: "Un dia del 85 em va trucar i em va dir: Ferran, estem buscant algú que sàpiga una mica d'humanitats i que sàpiga sumar i restar. El Pasqual vol que reimpulsem la Casa de la Caritat i jo li dic que tu pots fer-ho". Un dels molt mèrits de la Capmany va ser, segons Mascarell, la capacitat que va tenir sempre de seduir Pasqual Maragall. El conseller va destacar també el compromís de l'escriptora, convençuda que "els intel·lectuals que no s'embruten les mans no viuen al món real".
Per Carme Arenas, presidenta del PEN català, "Maria Aurèlia Capmany va ser una apassionada del país i de la cultura", que va fer tots els papers de l'auca "per vocació, per voluntat de servei, per tossuderia i per generositat". El tinent d'alcalde Jaume Ciurana va afegir-hi un cinquè element: "I per talent".
No li va tocar viure una època fàcil, a aquella dona que havia tastat el somni republicà i que va patir, com tantes, el malson de la guerra i de la repressió franquista. "El meu subconscient va elaborar l'enveja de penis el dia 1 d'abril de 1939 -va escriure-. Amb la victòria de les tropes franquistes, podíem veure com s'organitzava una societat on seria absolutament necessari el penis com a targeta de presentació".
L'actriu Carme Sansa, a part de llegir dos textos de l'autora homenatjada, va confessar: "Sense ella, jo hauria sigut diferent, em va dir coses essencials que m'han servit tota la vida". I va recordar unes paraules de Carme Serrallonga: "La Maria Aurèlia és llesta i intel·ligent alhora". Marina Rossell, abans de cantar dues cançons, va afirmar: "A mi la Maria Aurèlia em va donar identitat". Que no és poca cosa, ep.
La Capmany militava en el possibilisme ben entès. "M'agrada més la felicitat ara que la dignitat per d'aquí a cent anys. Per això m'agrada la política i respecto els polítics que fan pactes". I no tenia ni un pèl d'ingènua: "M'entusiasma que la nostra burgesia comenci a trobar elegant el parlar català, però no m'ho acabaré de creure fins que els vegi gastar-se els cabals".