Quanta, quanta guerra

A la seva autobiografia, Doris Lessing diu que la guerra verament important del segle XX va ser la Primera Guerra Mundial, de la qual es van derivar les altres. Segurament. També se'n va derivar molta literatura tant en prosa com en vers. En el cas de la poesia, aquí tenim una obra que tan sols podia publicar una editorial com Acantilado, tan sofisticada com la seva germana catalana, Quaderns Crema. Gabriel Insausti, poeta basc, ha fet amb Poemas de guerra un llibre de versos d'un autor britànic que, en vida, no va publicar ni un sol llibre, Wilfred Owen (1893-1918): només va publicar uns quants poemes en una revista de l'hospital psiquiàtric escocès on es va refer del trauma de la guerra durant la guerra, encara que soni redundant, a la qual va tornar, però, i per la qual va morir a França exactament el dia abans de l'armistici. Això no obstant, fa pocs anys, quan al Poet's Corner de la catedral de Westminster es va col·locar una làpida recordant els poetes d'aquella contesa, s'hi va reproduir part del Prefaci (impressionant) que avui tenim en versió castellana.

L'actual edició, segurament la primera d'Owen a la Península, és acurada, amb notes finals per a cada poema, que no interfereixen gens en la lectura del tast d'obra poètica d'Owen, mentre que la nota a l'edició del compilador i editor es limita a vint-i-tres línies. Una nota que, gosaríem dir, podria ser més llarga i situar-nos amb precisió Owen en el context d'aquells poetes, en principi georgians, que van anar a la guerra. Curiosament, a la Gran Guerra hi van anar més els poetes que els narradors, que, en general, es van decantar més per seguir Bertrand Russell, el Grup de Bloomsbury i, en definitiva, el pacifisme. Segurament, perquè els poetes van seguir l'antòleg i mecenes Eddy Marsh, a la vegada secretari particular de Winston Churchill, de qui sempre s'ha dit que si no hagués tingut una guerra se n'hauria inventat una. Warmonger, en diuen en llengua anglesa.

Pel que fa a les versions d'Insausti del present volum, seran totalment del gust dels que els agraden les versions lliures. Per mor d'assolir un poema castellà, Insausti és capaç de menjar-se mots que són a l'original i, així, el full d'una baioneta passa a ser "baioneta", ras i curt. Per no parlar dels subjectes, on un "it" passa a ser un "jo"! Si bé no es pot parlar de flagrant incorrecció, sí d'excessiva llibertat, al nostre entendre.

Tot amb tot és un volum important que permet, pel que fa la Gran Guerra i la poesia, anar més enllà del celebèrrim poema de Yeats Un aviador irlandès preveu la seva mort, fa més de mig segle nostrat per Marià Manent. Per als encuriosits pel tema, els recomanem també un poema de Chesterton (qui ho diria!), Elegy in a Country Churchyard. Un bon complement per a aquests impressionants i, en definitiva, pacifistes poemes de Wilfred Owen.