Els esbossos més íntims de Picasso
L'exposició del quaderns mostra el seu aprenentatge, l'entorn quotidià i els dubtes i interessos
BarcelonaPablo Picasso va tenir una relació tan íntima amb els seus quaderns de treball que el 1907 va dir que ell mateix n'era un. “Je suis le cahier” (Soc el quadern), va afirmar l’artista malagueny el mateix any que va revolucionar el món de l’art amb Les senyoretes d’Avinyó. Molts dels quaderns que va fer servir són petits i, en canvi, contenen una gran part del seu aprenentatge artístic i també vital, com es pot veure en l’exposició que el Museu Picasso dedica als 19 quaderns picassians de la seva col·lecció, titulada Picasso. Els quaderns. “Hem volgut mostrar la constel·lació de temes que es desprèn dels quaderns”, diu Malén Gual, conservadora de la col·lecció i comissària de la mostra, entre els quals destaquen els dibuixos acadèmics, els paisatges i els retrats familiars, com el de la seva germana Lola. També hi ha nombrosos apunts quotidians com els de la pensió madrilenya on va viure durant el curs 1897-1898, quan va estudiar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.
“Picasso va ser molt zelós amb els seus quaderns, sempre els va tenir ben a prop i no els acostumava a prestar per a exposicions”, explica la comissària. Com que estan digitalitzats, el públic podrà veure tots els dibuixos de cada quadern en una tauleta. Si no fos pel covid, els espectadors podrien passar ells mateixos les pàgines d’aquests altres quaderns digitals, però ara cal cal tenir paciència si es vol tornar a mirar-ne un: entre els 19 quaderns exposats hi ha 1.300 dibuixos i calen tres hores per veure’ls tots. “Els quaderns són un laboratori per als artistes”, subratlla el director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon.
Uns materials exposats en poques ocasions
Es coneixen uns 190 quaderns de l’artista malagueny i els experts creuen que n’hi podria haver uns 200. 17 dels 19 quaderns exposats formen part de la donació que va fer l’artista al museu el 1970 i s’havien vist en poques ocasions: aquell mateix any i més endavant, a mitjans dels 90, en una mostra titulada La fàbrica de dibuixos. Els quaderns de la donació van ser fets a la Corunya, Madrid, Màlaga, i després Barcelona i Horta de Sant Joan. Els altres dos són el de Gósol, conegut com el Quadern català i el de tauromàquia batejat com Quadern Pepe Illo, inclòs dins la compra del fons picassià de la família Gili.
Picasso. Els quaderns és també una nova mostra del talent dels equips del museu per fer exposicions llamineres amb materials d’entada difícils, com van ser les cartes de Jaume Sabartés fa uns anys. Un altre atractiu de la mostra inclou algunes obres que estan relacionades amb els quaderns, entre les quals destaquen dos Velázquez del Museu del Prado dels quals Picasso va fer còpies, El bufó Calabacillas i Felip IV ancià. També El vell pescador, del Museu de Montserrat, i dues reproduccions en guix de Venus clàssiques que eren a la Llotja i que actualment són a la UPC. Precisament, per a Gual l’impacte de Velázquez en el Picasso adolescent va ser cabdal, i El vell pescador reflecteix el salt que va fer el seu estil després de la seva primera visita al Prado l’any 1895, quatre mesos després de pintar dos pescadors gallecs també inclosos dins la mostra. "Aquesta pintura revela la gran capacitat d’absorció i d’aprenentatge de Picasso", explica Gual. Les restriccions de la pandèmia han fet que no demanessin més obres al Museu Picasso de París i a altres museus d'arreu del món.
Picasso també va fer còpies de Goya. Per això s'exposen diversos gravats dels Capritxos i la Tauromàquia, tot i que els experts van esbrinar que al Prado Picasso va veure dibuixos de Goya perquè els gravats encara no hi havien arribat. Un altre exemple de la seva voracitat és un retrat de la reina regent Maria Cristina exposat en un dels quaderns: és una còpia d’un retrat que havia aparegut en un número de la revista Blanco y negro. “En els quaderns es veuen tots els seus dubtes, la seva espontaneïtat i com ho va anotar tot”, diu la comissària. És el cas de Pobres genis!, una pintura de la qual només es coneixen els esbossos i que Picasso potser no va arribar a pintar mai.
