Amadeu Cuito recorda la seva joventut
L'advocat i economista ha escrit una part de les seves vivències, i ha recordat l'estreta relació amb el Nobel de Literatura Claude Simon, l'amistat amb l'actriu Shelley Winters o l'afecte cap al polític Josep Pallach
BARCELONADesprés de debutar l'any 2004 amb El jardí sense temps i de rebre bones crítiques amb els relats de Contes d'un carrer estret, Amadeu Cuito ha seguit el consell de l'editor de Quaderns Crema, Jaume Vallcorba, i ha escrit les seves vivències.
Nascut el 8 de gener del 1936 a Barcelona, Amadeu Cuito recala amb prou feines uns mesos a França, després que la seva família, encapçalada pel seu pare, el polític Ferran Cuito, i el seu avi, el prestigiós advocat Amadeu Hurtado, hagin de partir d'Espanya, en plena guerra civil. Criat com un nen francès, entre París i Perpinyà, adverteix que se sent "un fill de l'exili, no un exiliat", que de portes endins "tenia una vida catalana, mentre que al col·legi i al carrer era un francès més", encara que va deixar de ser-ho quan, ja de jove, segons reconeix, va descobrir els Estats Units, el seu altre país i on va residir diversos anys.
Encara que en aquestes Memòries d'un somni repassen algunes de les seves vivències personals fins a l'any 1969, Cuito adverteix que ha tractat, principalment, d'explicar la seva relació amb el món de les idees i quines s'han convertit en una convicció per ell. En aquest sentit, té una gran importància la relació que va mantenir durant molts anys amb el Nobel de Literatura Claude Simon, que va ser amic del seu pare en els anys de l'exili de Perpinyà.
Amadeu Cuito no obvia que l'escriptor "l'estimava com el fill que no va tenir" i, sense voler-lo convèncer mai de res, va ser una de les persones que el va influir més, encara que no es va adonar d'això fins al cap d'uns anys, "que és com funcionen les veritables influències".
En un moment de la seva vida, en plena formació intel·lectual, és Simon qui aconsella al jove estudiant Cuito la lectura d'autors com Dostoievski, Shakespeare, Proust, Joyce, Kafka, Faulkner, el Voyage au bout de la nuit, de Celine, i T.E. Lawrence, entre d'altres.
Però Cuito no només ha mantingut aquesta relació d'amistat en la seva vida i en les memòries dóna explicacions dels seus contactes amb diferents escriptors com Josep Pla, i de les seves connexions amb molts polítics, opositors del règim franquista, de Josep Tarradellas i Joan Raventós a Josep Pallach, de qui encara avui reivindica el seu ideari i a qui ret homenatge amb aquest llibre.
"Pallach –recorda– va ser la persona que em va fer descobrir una Catalunya que no estava entumida pel franquisme i va fer retrobar-me amb el meu país".
Un altre moment que queda reflectit en aquest títol és la seva etapa americana, ja que l'escriptor, una vegada acabades les carreres de dret i econòmiques a la Sorbona de París, entra a treballar a la Forel Corporation, una multinacional relacionada amb el sector de l'acer, que tenia la seva seu als Estats Units.
Cuito es trasllada a l'oficina de Nova York a final dels anys cinquanta i allà coneixerà i es farà amic de l'actriu Shelley Winters, que també va ser la seva veïna. El xoc que va patir en arribar als Estats Units reconeix que va ser molt gran i que, al principi, s'ho va passar malament per l'idioma i per la qüestió cultural, però després es va adaptar i remarca que es va sentir còmode "en una societat contractual, en què cadascú val segons el que val". Preguntat sobre si té previst continuar aquestes memòries en un nou llibre, Amadeu Cuito assenyala que no, encara que sí vol tornar a la ficció. "A veure si ho aconsegueixo", admet.