'PVT Chat': ¿el cibersexe enganxa més que el sexe real?
Una proposta 'indie' i 'low cost' que explora altres formes de sexualitat des d'una Nova York subterrània
'PVT Chat'
(3 estrelles)
Direcció i guió: Ben Hozie. 86 min. Estats Units (2020). Amb Peter Vack, Julia Fox i Keith Poulson. Disponible a Filmin
Julia Fox en el paper de Scarlett, una dominatrix en línia que obsessiona el Jack (Peter Vack), el protagonista que hi manté una relació via web, és el principal ganxo d'aquest film d'ínfim pressupost i essència indie dirigit pel també cantant punk Ben Hozie. Fox es va donar a conèixer a Diamants en brut dels germans Safdie, i PVT Chat també se situaria, des d'una perspectiva molt més modesta, en l'òrbita d'un cinema que, com el dels Safdie, retrata la Nova York menys evident, aquí des d'una Chinatown de vida poc llustrosa, gairebé apagada.
El Jack viu en un apartament mig subterrani i es guanya les garrofes jugant al blackjack per internet. Hozie no el concep com un cas extrem sinó com una encarnació d'aquest nou paradigma en què els vincles socials i sexuals s'estableixen de portes cap endins i en espais virtuals. L'alternativa no és gaire millor. El director presenta una escena cultural i artística novaiorquesa molt desgastada, gairebé una paròdia d'antigues èpoques d'esplendor. A partir d'un moment, quan el film deixa de concebre la Scarlett només com una cam girl i enfoca la narració des del seu punt de vista, s'explora fins a quin punt ella i el Jack podrien establir una relació convencional. Com a proposta indie, PVT Chat resulta coherent i s'endinsa en un territori a penes transitat pel cinema més comercial: és d'agrair la seva aproximació frontal, naturalista i explícita a altres formes de sexualitat, que ni idealitza ni escarneix.
