Angélica Liddell explora al Grec la pervivència del puritanisme al segle XXI

BarcelonaExisteix el puritanisme avui? En una societat secularitzada com la nostra, en la qual el concepte mateix sembla haver-se dissolt, podria semblar que el puritanisme és un tic del passat, però Angélica Liddell (Figueres, 1966) demostra que és ben present a The scarlett letter. Aquesta obra, que es podrà veure al Teatre Lliure del 2 al 4 de juliol al Festival Grec, parteix del clàssic homònim de Nathaniel Hawthorne, que explica la història d'una dona que ha de portar al pit la lletra A d'adúltera. Segons Liddell, els puritans d'avui són "individus que volen transformar la ideologia en llei i així enterrar la poesia que neix dels instints". Per a Lidell, la peça, que es va estrenar el 2018 al Centre Dramatique National Orléans, és un "elogi del poder de commoció de l'art".

Per a Cesc Casadesús, director del Grec, és una de les apostes que aporten brillantor internacional al festival que, malgrat la situació complicada pel coronavirus, manté el llistó ben alt. "Em vaig enamorar de la peça quan la vaig veure perquè és espectacular, amb molts canvis d'escenografia i, a més, és una de les seves obres més accessibles", comenta Casadesús. Com a rerefons, Liddell recorre a imatges de la història simbòlica de la humanitat, com ara Adam i Eva i moments clau com la Setmana Santa, però amb actors despullats. "Tracta molt de la religió, però sobretot de la hipocresia moral, en un espectacle molt potent visualment", assegura Casadesús, que també recorda que fa uns deu anys que Lidell no ve a Barcelona.

Pel que fa al muntatge de The scarlett letter, l'han hagut d'adaptar perquè pugui complir les mesures de seguretat, com ara les distàncies entre intèrprets. Els actors, alguns dels quals venen de Madrid, han passat la prova PCR per poder participar-hi, i algunes escenes s'han retocat i adaptat perquè els actors no es toquin. "De fet, en moltes parts surt ella sola explicant la història", apunta Casadesús.

Angélica Liddell va debutar com a dramaturga el 1988 amb Greta quiere suicidarse. La seva consagració internacional va arribar amb El año de Ricardo i La casa de la fuerza, totes presents al Festival d'Avinyó del 2010. Ha estat distingida amb el Premio Nacional de literatura dramàtica el 2012 i amb el Lleó de Plata de la Biennal de Venècia el 2013.