Ramon Fontserè: “Intenten blanquejar la figura de Pujol malgrat la corrupció que ha sortit”

BarcelonaRamon Fontserè (Torelló, 1956) condueix Els Joglars des del 2012, quan Albert Boadella li va passar el relleu. La companyia privada més antiga d'Europa, que està a punt de complir 60 anys, estrena dimecres 26 Señor Ruiseñor al Teatre Apolo de Barcelona. L'espectacle versa sobre Santiago Rusiñol, però no hi falta la sàtira política pròpia d'Els Joglars, escenes amb barretina, diàlegs identitaris i reflexions sobre el procés independentista català.

Per què recupereu la figura de Santiago Rusiñol amb un espectacle?

— Rusiñol va ser un català extraordinari, un ciutadà fantàstic i un home lliure. Va haver de lluitar per aconseguir el que volia, perquè per al seu avi que fos artista era com una taca. Va representar la inducció a la vida de l’hedonisme, de l’art i de la bellesa. Tenia un esperit renaixentista, ho tocava una mica tot i ho feia molt bé. Tot i fer una vida de bohemi, tenia un gran sentit comú. Josep Pla el definia com un sàtir trist, perquè necessitava temps per aïllar-se quan li entrava la melancolia. Ens ha semblat un home molt interessant per representar la Catalunya oberta i cosmopolita de l’època. 

A partir d’aquella Catalunya parleu de la Catalunya d’avui, del procés independentista i del conflicte amb Espanya. Què diu l'espectacle del present català?

— Rusiñol considerava l’art una cosa sagrada. Nosaltres reivindiquem l’art com a pàtria universal enfront de les pàtries identitàries. El teatre ha de reflectir els esdeveniments, i el que ha passat els últims anys és un fenomen molt important, ha marcat un abans i un després. Ens inspirem amb la realitat que ens envolta. Shakespeare ja ho deia a Hamlet. Quan els còmics arriben al castell d’Elsinor, Hamlet li diu a Apol·loni: "Tracta’ls bé, que no els falti de res, perquè ells són el compendi i la breu crònica dels temps". A través de les obres d'Els Joglars es poden explicar molts trossos de la història del país.

El 2014 deia que no us contractaven a Catalunya. ¿Han canviat les coses?

— A Catalunya tenim poca demanda, però amb aquest espectacle estem contents. Hem actuat a Tarragona, Canovelles, l'Hospitalet i ara a Barcelona. Anem allà on ens demanen. Ens agrada fer teatre a tot arreu i aspirem a això, com més ens lloguin millor. Però la realitat és aquesta. 

¿Fer sàtira política ha influït en aquesta manca de demanda?

— Tampoc en fem tanta. El que passa és que fem un tipus de teatre en què diem coses amargues però veritables. Entenem que el públic s’ha de divertir i disfrutar, però si el teatre serveix per reflexionar i fer dubtar, doncs millor. Amb la màxima gràcia, intel·ligència, bellesa i malícia, volem posar en solfa els tabús de la societat. Aquesta ha estat sempre la funció del teatre, il·luminar una realitat que moltes vegades, per mandra, no es veu. 

Quina realitat reveleu a Señor Ruiseñor?

— El missatge és clar. Per damunt de les fronteres, dels pobles i les ciutats, hi ha la pàtria universal a la qual tots combreguem: la veritat, la virtut i la bellesa.

És un missatge un punt utòpic en un moment en què s'ha estat a punt de repetir les eleccions catalanes perquè els polítics no pactaven.

— Tothom sabia que al final pactarien, perquè hi ha els fons europeus, que són un pastón enorme. Però no tinc gaires esperances que el sentit comú del Rusiñol imperi en tota aquesta conjuntura actual. No soc optimista. Serà el govern de l’elit de sempre i els problemes importants, els que realment afecten la gent quedaran en segon terme. Després de la pandèmia i de la crisi econòmica que ha deixat, sempre hi haurà l’interès de l’oligarquia i de l’elit.

En molts dels vostres espectacles heu estat crítics amb Pujol. ¿Ha caigut el mite?

— Tot això que hem passat és conseqüència del que va fer Pujol. Va ser un home murri però totalment fals. La meva joventut va ser la del règim del 78 i de la Constitució, que va ser l’època de més pau i prosperitat per a tothom. Quan el Tarradellas va venir aquí va dir “ciutadans de Catalunya”, i no “catalans de Catalunya”, perquè coneixia la realitat, sabia que era plural. Després va pujar al poder el Pujol, que es va embolicar amb la senyera. Pujol ha estat el creador de tot això. A l’època era molt populista, el pare de tots, et deia quan havies de fer les coses i et renyava. Parlava molts idiomes, i aquesta era l'única diferència respecte als altres polítics. Ara estan intentant blanquejar la seva figura malgrat tota la corrupció que ha sortit. 

Els Joglars és una de les companyies més antigues d'Europa. L'any vinent complireu 60 anys. Com veu el teatre avui?

— El teatre sempre ha estat en crisi, ja ho deien en temps dels etruscos. Però té aquesta cosa tan fantàstica del ritual en directe, és una cosa que neix i mor cada dia. No té res a veure amb la cosa enllaunada del cine i de la tele. Cada dia s’ha de tornar a fer créixer i quan baixa el teló s’acaba, i l’endemà tornem-hi. És un joc irrepetible. Té poètica i força amb uns mínims elements. Un actor sol pot aconseguir el màxim. Això és difícil de superar. S’ha intentat fer amb streaming però no és això, companys. El teatre és asseure’s al pati de butaques i que pugi el teló.