'Puja a casa' de Jordi Nopca, finalista dels Big Other Awards

El recull de contes Puja a casa (L'Altra Editorial, Libros Asteroide), de l'escriptor i periodista del diari ARA, Jordi Nopca, és finalista dels Big Other Awards en la categoria de millor traducció de l'any en anglès, al costat de llibres de César Aira, Marguerite Duras i László Krasznahorkai. Big Other és una publicació en línia d'art i cultura que amb premis com aquest vol reconèixer la important tasca dels traductors. Puja a casa va ser traduït a l'anglès per Mara Faye Lethem: Come on up (Bellevue Literary Press).

Entre altres candidats al premi hi ha també Salvador Puig Antich: collected writings on repression and resistance in Franco’s Spain (AK Press), traduït per Peter Gelderloos, o The Gentle Barbarian (New Directions) de Bohumil Hrabal, traduït per Paul Wilson. Puja a casa també es pot llegir als Països Baixos. Zirimiri Press, una editorial independent amb seu a Amsterdam, la va publicar el 2016, amb la traducció de Pieter Lamberts. Alguns dels contes que formen part de Puja a casa també han estat traduïts a l'hebreu, al serbi i al polonès.

Després de la seva novel·la de debut, El talent (2012), el periodista de l'ARA i escriptor va tornar a la ficció amb aquest llibre de relats que va esgotar tres edicions. Puja a casa retrata el món de la parella dins d'un context contemporani en què els personatges pateixen els estralls de la crisi econòmica i la desorientació vital. "La gent que té entre 30 i 35 anys té la sensació de final. Has de prendre moltes decisions. Arriba un moment que fas 40 anys i et diuen que ets massa gran per treballar en alguns llocs, però encara no has construït la teva vida", explicava Nopca quan es va publicar el llibre, que també es va emportar el premi Documenta.

L'escriptor i periodista va guanyar el Premi Proa de Novel·la el 2019 amb La teva ombra. En el moment de rebre el premi, resumia així la seva novel·la: “És una història que s’aguanta sobre la infidelitat i la venjança, que a la nostra societat estan connotades negativament, i ja des de l’escola ens ensenyen la idea que el contraatac està penalitzat”.