Política cultural

Si el públic no va al museu, el museu truca a la porta de casa

Mutare és una iniciativa de la Fundació Carulla que vol resoldre reptes socials a través de la cultura

BarcelonaSempre es diu que la cultura ha d'arribar a tothom i que ha de servir per transformar i generar canvis socials. La "fórmula Mutare" vol aconseguir-ho. "És una eina per resoldre reptes socials concrets en municipis concrets", assegura Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla. Aquesta primera setmana de juliol s'està celebrant la sisena edició de la plenària Mutare a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm. Al voltant de 300 persones es troben per dialogar, conèixer i reflexionar sobre aquelles iniciatives i projectes culturals que tenen un impacte en la transformació de les persones i els territoris.

Esteve parla de com han aplicat aquest sistema en municipis com Terrassa, Berga o l'Espluga de Francolí. "A Terrassa estaven molt preocupats perquè els joves no participen de la seva programació cultural i a Berga hi havia un equipament cultural buit i no hi anava ningú. Nosaltres posem en contacte diferents col·lectius, fem xarxa i iniciem processos de canvi –detalla Esteve–. Abans el Museu Terra era un centre que tenia el patrimoni a dins i esperàvem que el públic vingués a veure la nostra col·lecció sobre el món rural. Ara tenim una altra manera d'explicar el patrimoni i parlem sobre com viuen les persones, preguntem a la comunitat com certs canvis els ha capgirat la vida i treballem les exposicions amb col·lectius propers. Ho hem fet, per exemple, amb els menors no acompanyats", afegeix Esteve.

Cargando
No hay anuncios

A Dublín es treballa des de fa temps amb projectes com Culture Connects, que promou iniciatives i instal·lacions culturals arreu de la ciutat en nom de l'Ajuntament i impulsa la participació cultural i la cohesió social a través de programes com Te i Xerrades i Club de Cultura. "Són canvis lents", explica Laura Keogh, responsable del departament d’escolta i participació comunitària de l’empresa pública de cultura de l’Ajuntament de Dublín. "Nosaltres anem allà on és la gent, per exemple. Pot ser un institut, un club de futbol, un centre d'esports, un casal... Escoltem les persones i els acompanyem a visitar museus, galeries o centres culturals. Els expliquem què hi ha i què ofereixen i escoltem què els agradaria fer. Després organitzem iniciatives perquè ells vagin als museus i coneguin els seus responsables". Es tracta sobretot, destaca Keogh, d'escoltar i de fer xarxa. "Volem saber què necessiten els veïns i convidar-los d'una manera personal. Per exemple, si els convidem a anar a una galeria d'art, el responsable de la galeria els rep i els escolta. Generem les condicions perquè accedir a la cultura sigui més fàcil. I, després, tenim en compte la seva opinió a l'hora de prendre decisions", diu.

Keogh assegura que iniciatives com aquesta han canviat les actituds de moltes persones. "Fem molta recerca per després poder-ne valorar els resultats i ens hem trobat amb molts casos de persones que no anaven mai a equipaments culturals, després hi han anat i s'han convertit en usuaris habituals", explica Keogh.