El PSOE s'alinea amb la dreta contra una reforma legal per jutjar els crims del franquisme

MadridEl Congrés torna a rebutjar aprofundir en la reparació dels crims del franquisme. Aquesta vegada ha sigut una modificació legal que les formacions sobiranistes volien introduir al Codi Penal per fer prevaldre el dret internacional i poder jutjar delictes teòricament perdonats per la llei d'amnistia del 1977. El PSOE ha tornat a alinear-se amb la dreta i ha rebutjat la proposta, que ha obtingut el suport d'Unides Podem, ERC, el PNB, EH Bildu, Junts, el PDECat, Compromís, Més País, la CUP i el BNG. Es tracta d'una iniciativa impulsada per la coordinadora estatal de suport a la querella argentina (Ceaqua), que aquest dimarts ha defensat la proposició de llei amb Amnistia Internacional i les formacions que l'han vehiculat a la cambra baixa.

La reforma plantejada consisteix en afegir un apartat a l'article 2 del Codi Penal que especifiqui que en certs delictes no sigui aplicable el principi d'irretroactivitat. A Espanya el delicte de lesa humanitat (com a atac generalitzat o sistemàtic contra la població civil o contra una part d’ella) no es va tipificar al Codi Penal espanyol fins al 2004, de manera que els crims comesos durant la dictadura no es poden jutjar. Tanmateix, abans del 2012 els jutjats espanyols, en diferents ocasions, sí que van tenir en consideració els tractats i convenis internacionals que tipifiquen els crims de lesa humanitat des de l’Estatut del Tribunal Militar Internacional de Nuremberg (1945). Va ser el cas, per exemple, de la sentència del Tribunal Suprem de l’1 d’octubre del 2007 contra l’exmilitar argentí Scilingo per crims internacionals comesos durant la dictadura argentina. El Suprem va defensar que havien de ser penats: “Són imprescriptibles i l’Estat ha de procedir a perseguir-los i castigar-los”. Per tant, els impulsors de la iniciativa subratllen que la seva proposta és, en el fons, la transposició interna d'una previsió normativa ja existent als tractats internacionals i que l'Estat ha ratificat, però que no aplica.

La seva tesi és que també es compliria el principi de legalitat, que estipula que quan algú cometi uns fets sigui conscient que poden ser delicte. Com que el dret internacional ja preveia els delictes de lesa humanitat i genocidi, els criminals no podrien al·legar desconeixement de les conseqüències penals del que estaven cometent, encara que a l'ordenament jurídic espanyol les seves conductes no estiguessin tipificades.

Per a Jacinto Lara, portaveu de Ceaqua, els obstacles actuals per investigar els crims del franquisme són "incompatibles amb un estat democràtic i de dret". Aquesta iniciativa, ha dit, és la "clau de volta perquè es reverteixi la situació d'impunitat". "Fem una interpel·lació als grups de la cambra i particularment al PSOE perquè donin suport a la iniciativa", ha manifestat en declaracions als mitjans des de la porta del Congrés. Però els socialistes s'hi han oposat perquè no veuen que la fórmula s'ajusti a dret.

El diputat que ha defensat el posicionament del PSOE, Indalecio Gutiérrez, ha exposat que el projecte registrat per la CUP vulnera el principi de legalitat, la irretroactivitat penal i la seguretat jurídica. Ha rebatut la tesi dels impulsors i ha assegurat que cal "enfortir la democràcia i no debilitar-la", i diferenciar-se així del que va suposar el franquisme. Gutiérrez ha subratllat que "ningú pot dubtar del compromís del PSOE amb les víctimes de la dictadura" i ha instat les formacions polítiques a aprovar la llei de memòria democràtica que està bloquejada al Congrés.

Aquesta normativa està encallada, entre altres coses, per la revisió que fa de la llei d'amnistia, un altre dels obstacles per jutjar els crims del franquisme. Les forces del govern espanyol van pactar una esmena que diu així: "[La llei d'amnistia] s’interpretarà i aplicarà d'acord amb el dret internacional humanitari, segons el qual els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura tenen la condició d’imprescriptibles i no amnistiables”. Per a Unides Podem, això obria la porta a investigar-los, mentre que el PSOE va puntualitzar que no canviava res de l'ordenament jurídic espanyol. En aquest sentit, Ceaqua ha proposat aquesta reforma del Codi Penal espanyol, però tampoc ha comptat amb l'aval dels socialistes.

Dards al PSOE

L'oposició del PSOE ha provocat la indignació de formacions especialment sensibles a la memòria històrica com Esquerra. "No hi haurà aparell mediàtic que tapi la vergonya que aquesta iniciativa no s'aprovi", ha afirmat la portaveu adjunta, Carolina Telechea, que ha rebutjat els arguments d'inseguretat jurídica i falta de garanties processals que posteriorment ha esgrimit el diputat socialista. Telechea ha acusat el partit majoritari del govern d'impulsar una llei de memòria que és un "maquillatge" i ha tornat a posar condicions per donar-hi el vot favorable: reparació del patrimoni espoliat, il·legalització del règim i derogació de la llei d'amnistia.

Per la seva banda, el portaveu de Junts, Josep Pagès, ha assegurat que "en un món ideal" la iniciativa que s'ha debatut al Congrés seria "reiterativa". "L'argúcia legalista per encobrir els crims franquistes fa posar vermell qualsevol demòcrata", ha denunciat. Pagès ha lamentat que els tribunals espanyols hagin arxivat querelles sota el pretext que preval el dret intern i no l'internacional, en una interpretació restrictiva que fins i tot ha cridat l'atenció de les Nacions Unides. "Si els jutges espanyols fan el desentès, se'ls ha d'obligar i posar fi a aquesta autarquia judicial", ha destacat. Per part de la CUP, el diputat Albert Botran ha defensat que la "memòria no és venjança".