Les dones de classe humil, protagonistes del premi literari Prudenci Bertrana

GironaLes reivindicacions feministes, la crisi dels refugiats, la reflexió i els petits plaers quotidians són algunes de les temàtiques que abracen les obres guanyadores dels Premis Literaris de Girona, organitzats per la Fundació Prudenci Bertrana. Els guardons es van entregar dimarts a la nit en una cerimònia a l’auditori de la ciutat que, un any més, va estar marcada pel clam a favor de la llibertat dels presos polítics i exiliats.

Montse Barderi es va endur el 52è premi Prudenci Bertrana de novel·la amb La memòria de l’aigua, una història de tres generacions de dones d’una mateixa família que “dona veu a les dones de classe humil i obrera, que tan poques vegades hem sentit en primera persona”, segons va subratllar l’autora. Ramon Cardona es va emportar el Miquel de Palol de poesia amb Tocat i enfonsat, i el filòsof i col·laborador de l’ARA Ferran Sáez, el Carles Rahola d’assaig amb La vida aèria.

Per primera vegada en 52 anys, l’organització dels Premis Literaris de Girona va anunciar amb mesos d’antelació els noms dels guanyadors i a partir d’aquest dimecres ja es poden trobar a les llibreries les obres guardonades en aquesta edició. “Ara la gent ja no s’haurà d’esperar uns mesos per llegir els llibres, és un canvi que havien reclamat uns i altres”, va indicar el president de la Fundació Prudenci Bertrana, Joan Domènech, que també va afegir que durant tot el matí de dimecres els escriptors signaran exemplars en sis llibreries de Girona.

Donar veu a dones pobres

Una de les que possiblement més firmes estamparà serà la guanyadora del Prudenci Bertrana de novel·la, Montse Barderi, amb la seva obra La memòria de l’aigua. Una història de tres generacions de dones que recorre els segles XIX i XX i que està basada en la història de la seva pròpia família, “tot i que no és una biografia”, segons va apuntar Barderi, que sí que s’ha basat en la història real de la seva àvia Clementina per explicar una realitat crua: “Ella estava enamorada d’un noi, però la van obligar a casar-se amb un altre per unes terres. Les dones pobres van viure moltes misèries”. La Clementina, juntament amb la seva filla, Rosalia, i la seva neta, Núria, són les protagonistes d’una novel·la que l’autora va escriure perquè sentia “l’obligació moral” de donar a conèixer una realitat molt present entre les dones de classe baixa i que poques vegades han explicat en primera persona les mateixes protagonistes. “Autores com Víctor Català han mostrat com devia ser la vida de les dones pobres al món rural, però ella explica el que s’imagina que deu passar, no perquè ho hagi viscut en la seva pròpia pell. No hi ha gaires ocasions per sentir la veu de les dones d’origen humil”, va reivindicar l’autora abans de destacar que per a ella era “molt important” donar veu a aquestes dones perquè es considera “hereva” de la història de la seva família.

Poesia i reflexió

El 42è premi Miquel de Palol de poesia el va guanyar el catedràtic de grec i llatí Ramon Cardona pel llibre Tocat i enfonsat, un circuit poètic que “puja i baixa per obagues, carenes i solells, en un recorregut de vegetació viva i de vegetació morta”, segons l’autor. Cardona, a més de donar classes, també és arqueòleg i aprofita els estius i hiverns per excavar un jaciment iber del Penedès. I va ser després d’una jornada a l’excavació que li va venir la inspiració: “Hi havia un berenador abandonat de principis de segle, al costat d’una font i d’uns arbres. I quan vaig arribar a casa em vaig quedar tocat i enfonsat i vaig començar a escriure”. Per a l’escriptor, aquesta obra és com un “llibre d’autoajuda per guarir de la fredor de l’hivern”.

Pel que fa al guardó Carles Rahola d’assaig, se’l va endur el filòsof Ferran Sáez amb La vida aèria, un llibre en què reflexiona sobre diferents temes a partir de les seves vivències i, alhora, recreant vivències que tenen a veure amb idees filosòfiques. "Parlo del món a través del que em sembla a mi que és el món" va revelar. A l’obra, Sáez, que escriu setmanalment a l'ARA i col·labora a Catalunya Ràdio, va voler defugir l’actualitat: “Ja en parlo cada setmana al diari. I més enllà de l’actualitat, hi ha la realitat. I no volia monopolitzar el llibre parlant d’un sol tema”, va explicar.

De Lampedusa a Catalunya

La crisi dels refugiats i la feina dels centenars de voluntaris que ajuden les persones que han hagut d'emigrar són el tema que ha servit d’inspiració a l’escriptor Lluís Prats per relatar la història de Kambiri, amb la qual s'ha endut el premi Ramon Muntaner de literatura juvenil. Prats s’ha basat en la història real que va viure Pietro Bartolo, el metge que durant anys ha atès més de 300.000 immigrants des de l’illa de Lampedusa. “Va trobar una nena de nou mesos en una pastera, al costat de la seva mare morta, i Bartolo va intentar adoptar-la, tot i que finalment no va poder”, va assenyalar l’escriptor, que ha utilitzat aquest fet per escriure la vida de la Kambiri, una nena africana acabada de néixer que té molts punts en comú amb la real. Una història crua amb què vol enviar un missatge d'il·lusió: “És un llibre sobre la bona gent i sobre les persones que fan l'impossible per ajudar els altres”.

Per acabar, el premi Cerverí a la millor lletra de cançó el va guanyar el grup de rap/trap català Lildami, per la seva cançó Sempre és estiu, en què parla "dels petits plaers quotidians i de l'amor". El premi Lletra en la categoria de millor iniciativa digital el va guanyar Deep Blue Whapsody de Maria Farràs i Eulàlia Guarro, i, en la categoria de millor experiència didàctica, es va premiar Booktrailers, del paper a la pantalla, de Raquel Casas.