La prostitució a la Bíblia: una visió positiva de l’ofici més antic

BarcelonaChester Brown va sacsejar el món del còmic -i un grapat de consciències- quan el 2012 va compartir les seves experiències com a client de prostitutes al còmic Pagando por ello (La Cúpula). Un al·legat en contra de criminalitzar la prostitució que, més enllà dels seus sòlids arguments, resultava un testimoni valent i audaç d’un artista que, com a bon hereu de Robert Crumb, treballa a partir de la seva intimitat sense pudor ni exhibicionisme, fent dels seus còmics obres profundament personals i alhora universals.

A María lloró sobre los pies de Jesús (La Cúpula), el seu últim treball, Brown continua explorant el tema de la prostitució, però a través de la seva altra obsessió: la Bíblia. “Em considero cristià i crec en Déu, però no en Jesús com a ésser diví, així que els cristians no em consideren un dels seus”, aclareix d’entrada. Brown va créixer en una família molt religiosa i, tot i que va allunyar-se de la religió organitzada d’adolescent, és un apassionat dels estudis seriosos sobre la Bíblia. En un d’ells va descobrir-hi fa uns anys una versió alternativa i apòcrifa de la paràbola dels talents en què un dels esclaus, en lloc d’invertir els diners de l’amo i perdre’ls, com diu la versió bíblica, se’ls gastava tots en prostitutes. “Allò va fer que em plantegés moltes preguntes i, tot i que no entrava en els meus plans fer un altre llibre sobre la prostitució, vaig decidir tirar-lo endavant per oferir la meva interpretació de la paràbola dels talents i d’altres històries”, diu.

En el còmic, Brown recrea episodis bíblics protagonitzats per prostitutes com Tamar -la vídua d’Onan i Er- o Rahab en què els autors dels textos sagrats no demonitzen l’ofici més antic. També apareix la història de Rut, que, si bé no practica la prostitució, sí que fa servir el sexe per millorar la seva posició social. El dibuixant recorda que Jesús no es va manifestar mai en contra de la prostitució en els Evangelis i que fins i tot va demanar ser ungit per una prostituta, Maria de Betània, tot i l’opinió negativa d’algun deixeble. “És possible que un home especialment savi com Jesús veiés més enllà de les consideracions patriarcals de la seva cultura pel que fa a la prostitució i al paper de la dona en la societat”, especula Brown. Però aleshores, per què l’opinió negativa sobre la prostitució és hegemònica en el món cristià? “Perquè el cristianisme no es va aturar en Crist -apunta-. Si s’hagués basat en les paraules de Jesús, el cristianisme no tindria aversió al sexe. Però Crist va ser interpretat per certes persones, particularment per sant Pau, que va escriure molt negativament sobre el sexe i la prostitució al Nou Testament. I la gent es va fixar en això perquè, en realitat, Jesús va dir poca cosa sobre la qüestió”.

Una virginitat en qüestió

Un dels arguments més controvertits de Brown sobre l’opinió de Jesús sobre la prostitució és que podria haver estat influïda pel fet de ser fill d’una prostituta. “A The illegitimacy of Jesus, Jane Schaberg observa l’estranya decisió de sant Mateu d’incloure en la genealogia de Jesús quatre dones: Tamar, Rahab, Rut i Betsabé -comenta-. És estrany perquè les genealogies antigues mai inclouen dones. I perquè totes quatre, a més, són prostitutes o dones que s’han comportat com a prostitutes. Schaberg conclou que és una manera d’insinuar que Maria havia sigut seduïda i abandonada, però jo crec que en realitat sant Mateu vol suggerir que la mare de Jesús era una prostituta”.

Val a dir que Brown no planteja aquests arguments amb voluntat de provocar ni es recrea en els aspectes més morbosos. I les seves reinterpretacions d’episodis bíblics es basen en una allau de notes i apunts bibliogràfics -n’hi ha més de 70 pàgines- per justificar totes les llicències narratives que es pren respecte als textos sagrats. Curiosament, Maria Magdalena, la figura bíblica més associada popularment a la prostitució, no apareix en el còmic. “No estic convençut que Maria Magdalena fos prostituta -afirma Brown-. Maria de Betània sí que ho era i, tradicionalment, el cristianisme creia que Maria de Betània i Maria Magadalena eren la mateixa persona, però jo no n’estic tan segur. Així que he preferit no incloure-la”.

Brown no amaga que els seus arguments estan influïts pel fet de ser client habitual de prostitutes i admet que un dels temes subjacents del llibre pot ser la necessitat de conciliar aquesta pràctica i el seu cristianisme. “Però sempre presento proves dels meus arguments -defensa-. I crec que ser una persona que paga pel sexe em situa en una posició menys convencional que la d’altres cristians i em permet veure el que jo crec que era el missatge original dels textos”.

En defensa de la prostitució

Pel que fa a la seva relació amb la prostitució, documentada a Pagando por ello, Brown confessa que fa prop de 13 anys que paga per sexe regularment a una dona amb la qual té una relació excel·lent. “És meravellosa i estic molt content que formi part de la meva vida”, diu. Durant aquests anys també ha tingut relacions amb altres dones sense pagar. “Fa uns anys vaig conèixer una dona de Toronto que volia ser la meva nòvia, així que vam tenir sexe i no li vaig pagar, esclar. Ella sabia que jo seguia pagant per sexe a l’altra dona, mai me’n vaig amagar, i al principi ho va acceptar. Però al final es va acabar posant gelosa i vam trencar la relació”.

Amb els seus còmics, Brown s’ha convertit en un referent de la lluita per legalitzar la prostitució. Pagando por ello va agitar el debat sobre la qüestió al Canadà: “No vaig convèncer a tothom, però crec que va contribuir al canvi de mentalitat d’alguns -diu-. El que més m’importa és que a les treballadores sexuals que el van llegir els va agradar”. María lloró sobre los pies de Jesús, en canvi, ha provocat alguna reacció aïrada. “Un portal cristià va coordinar un enviament massiu de mails al meu editor però, llevat d’això, l’únic feedback negatiu que he rebut és d’un parell d’amics cristians que em van renyar”.