Una prolongació natural del teu tarannà

Aquest estiu faràs feina, moltes jornades es desenvoluparan durant la nit, si no ho vols passar malament et convé girar els horaris de son i vigília. Aquest canvi també afecta la dieta. Un bon exemple és el ritme dels cambrers i cambreres als espais estiuencs típics de concert a l’aire lliure i barra. Durant la prova de so se’ls pot veure arribar, no sembla que faci molt que s’han despertat, es claven un entrepà d’un metre amb dedicació i es posen a treballar des d’ara fins a dotze hores més tard. Després es colguen a les set o les vuit i dormen vuit hores fins al seu pròxim entrepà. És un exemple extrem, el meu horari -que faig coincidir amb les vacances escolars- és colgar-se a les tres de la nit i aixecar-se a les onze.

Aquest horari troba molts més punts de coincidència amb els hàbits que adopten els ciutadans d’un poble o ciutat els dies de festa major. Tu vas de festa en festa, i no pots patir cada vegada el trauma que li suposa al teu cos beure molt i, sobretot, no dormir... Ets a la festa, sí, però tens un paper important i l’has d’acomplir. Sigues responsable, el dia que tenguis bolo aixeca’t tard, menja bé i descansa, vés-hi amb ganes, a les dotze de la nit t’has de trobar en el teu millor moment. Fes els càlculs pertinents per endevinar-ho tan exactament com puguis, i evita qualsevol circumstància que et suposi un entrebanc en aquest aspecte: no hi ha res més important per fer un bolo que trobar-se bé. Des de sempre t’has esforçat i se t’ha domesticat perquè t’aixequis prest, però no: és bo aixecar-se tard. Imagina’t la forma de vida ideal, estiu, terrasses de nit, un poc de platja, un poc de guitarra, un poc de bicicleta, sentir el bioritme ancestral del teu cos, dormir profundament, menjar saludable, llegir, escriure... No hi ha res de tot això que es contradigui amb la vida d’un músic quan arriba l’estiu, és més, diria que et convé molt que ho facis així. Anar a tocar no se t’ha de fer estrany, no t’ha d’agafar a contrapeu, ha de ser una prolongació natural del teu tarannà, ha d’estar en sincronia amb el règim dels teus impulsos fisiològics i mentals. Seràs feliç i tot t’anirà bé.

El Manual imprescindible del perfecte artista pop s’acomiada -després d’aquests 40 capítols- fins a dia 5 de setembre. Moltíssimes gràcies per les vostres lectures i comentaris. Jo me’n vaig de gira pel Sistema Solar, ja us ho contaré en tornar. Esper que passeu un bon estiu. Anau per l’ombra, salut!

BOLOCONSELL:

Els aparells són com les plantes. Si en el pitjor moment se’t para una màquina, parla amb ella