El projecte més personal de Mònica Glaenzel

L’enèsima reposició estiuenca a TV3 de la sèrie Plats bruts (la tretzena, aquest cop amb l’audiència exhausta) ha enxampat l’actriu Mònica Glaenzel, l’entranyable Emma, en plens assajos teatrals. La setmana vinent estrena a La Seca el seu projecte més personal, el monòleg M.A.R.I.L.U.L.A., de la dramaturga grega Lena Kitsopoulou, dirigit per Josep Maria Mestres. L’espectacle, que arriba als escenaris catalans gràcies a la “passió” que ha despertat en Glaenzel, és la història d’una dona en crisi en un país en crisi. I ofereix el que per a la protagonista és la combinació ideal: “una barreja de comèdia i substància”. Una peça carregada d’humor, sí, però amb un rerefons que promet “congelar el somriure” de l’espectador.

“Sempre m’ha agradat estar al dia del que es fa en teatre contemporani arreu”, explica Glaenzel en una pausa dels assajos. Buscant i remenant per internet, va anar a parar a una autora inèdita aquí i molt poc traduïda en general. La va conèixer per un text seu que s’havia fet a Anglaterra i, estirant el fil, va anar a parar a l’obra que ara presenta: “Només estava en grec, però en vaig trobar moltes referències i em va fascinar”. Del text i l’autora (que serà present a l’estrena) la van captivar dues coses: un llenguatge “brutal”, sense embuts i esquitxat d’acidesa, i la seva contemporaneïtat, la implicació amb el que passa en la societat en què viu la dramaturga. “A més, ella i jo tenim la mateixa edat”, explica Glaenzel.

L’actriu no havia fet mai un monòleg, així que el procés creatiu es va iniciar amb un debat intern: es va plantejar si estava en un moment de prou maduresa per afrontar-lo. Malgrat els dubtes, va aprendre a confiar en les seves capacitats. “O més aviat el que vaig decidir és que sóc una inconscient, i les ganes d’explicar la història passen per davant d’altres consideracions. Però bé, la veritat és que ja porto més de vint anys en aquest ofici i alguna cosa hi dec haver après”, confessa. Tot i això, sap que notarà el canvi de registre: “Estic molt acostumada a treballar mirant uns altres ulls, i ara aquests ulls seran el públic”.

Per tirar endavant un projecte tan personal, Glaenzel ha teixit unes complicitats molt íntimes i s’ha envoltat de gent que la coneix i l’estima. Des del director, el seu amic Josep Maria Mestres, als responsables de l’escenografia i vestuari, que firmen respectivament els seus germans Max i Bàrbara Glaenzel, passant per la productora i ajudant de direcció, Stéphanie Derid. Fins i tot la directora de l’escola on estudia la seva filla hi ha participat d’alguna manera: l’equip tenia dificultats per trobar un local d’assaig en condicions i finalment els van permetre assajar a les instal·lacions de l’escola, aprofitant la pausa estival.

Glaenzel està convençuda que aquest equip tan pròxim ha sigut fonamental per aconseguir la materialització del projecte. “Amb el Josep Maria havíem treballat junts fa molts anys i teníem ganes de repetir. Ens ho estem passant molt bé, tot i que m’està fent treballar com una bèstia”, confessa Glaenzel. “Amb els meus germans ens entenem molt bé i a més són boníssims. Però feia deu anys que no coincidíem tots tres en un espectacle”, continua.

És una proposta que la fa vibrar d’una manera especial i que, d’una manera o altra, la retorna als orígens, quan compartia companyia i productora amb els actors Joel Joan i Jordi Sánchez. “Quan accepto un projecte ho faig perquè em ve de gust i m’hi implico a fons. Però trobava molt a faltar participar en la tria de la peça, intervenir-hi des del principi. Aquesta obra l’he triat per la necessitat brutal d’explicar la història, i quan passa això hi ha un punt d’apassionament molt més elevat. Et poses més nerviós, però és molt gratificant”. Tant és així que fins i tot ha intervingut en l’adaptació del text. “L’autora ens va donar plena llibertat per utilitzar referències nostres i ho hem treballat molt. Però és cert que en l’original hi ha un component molt mediterrani, molt europeu, perfectament reconeixible”, conclou la intèrpret, que confia que aquesta M.A.R.I.L.U.L.A. que se sent tan seva empatitzi a fons amb el públic, i l’espectacle tingui vida molt més enllà de les cinc setmanes a La Seca.

M.A.R.I.L.U.L.A.

’M.A.R.I.L.U.L.A.’, de Lena Kitsopoulou. La Seca - Espai Brossa (Barcelona). Fins al 21/10 Dir.: Josep Maria Mestres. Amb Mònica Glaenzel. Trad.: Joan Sellent. Adapt.: J.M. Mestres, Joan Sellent i Mònica Glaenzel