El 'professor' Cortázar, a les llibreries

Barcelona.L'últim inèdit de Julio Cortázar (1913-1984) és una lliçó magistral sobre literatura a càrrec d'un escriptor que reconeix, ja a la primera sessió del curs, que no és sistemàtic, ni es dedica a la crítica, ni és teòric: "A mesura que els problemes de feina van apareixent, busco solucions". Carles Álvarez, editor de Clases de literatura. Berkeley 1980 (Alfaguara), reconeix que Aurora Bernárdez, marmessora del llegat del seu exmarit, no recorda com van arribar a les seves mans les cintes que recollien les vuit sessions del curs. "Tinc dues intuïcions. O bé va ser a través de Galaxia Gutenberg, que en va editar les obres completes, o de Saúl Yurkevich, responsable del seu llegat fins que va morir el 2005", explica.

Després d'editar Cuentos inolvidables según Cortázar (Alfaguara, 2006), Álvarez va treballar amb Bernárdez a Papeles inesperados (2009), en els cinc volums de la correspondència -publicats l'any passat- i en la transcripció d'aquestes classes delicioses. Es dedica a explicar-hi el temps i la fatalitat en el conte fantàstic, el conte realista, la musicalitat i l'humor; el procés d'escriptura de Rayuela , i la presència de l'erotisme en la literatura. «No és un llibre gens tècnic -assegura l'editor-. Ell creia que a Berkeley es trobaria alumnes molt cultes i molt preparats i no va ser així. En una carta diu: " Tuve que bajar el tiro "».

Durant els dos mesos que va durar el curs, Cortázar es va arribar a fer amic d'alguns alumnes. Als últims minuts de cada classe, obria un torn de preguntes, que tot sovint eren polítiques: "Li demanaven sobre Fidel Castro, sobre el cas Padilla [que va provocar una primera ruptura entre els intel·lectuals llatinoamericans i la Revolució Cubana] i sobre si Nicaragua seria envaïda pels Estats Units". A més de respondre afablement, Julio Cortázar va arribar a visitar la festa de Halloween de Berkeley vestit de comte Dràcula.