La ràbia d'una generació de circ contra el col·lapse

BarcelonaNingú els va dir que la vida seria senzilla, però tampoc que seria una cursa d'obstacles amb una pandèmia a l'horitzó. Per a la generació d'artistes de circ que ara té entre 20 i 30 anys, entrar al món professional és una aventura, i sobreviure-hi, una epopeia. La crisi econòmica del 2008, la precarietat intrínseca al sector artístic, la gentrificació de Barcelona i l'impacte del coronavirus no els posa les coses fàcils, i malgrat tot segueixen lluitant. Tots aquests "col·lapses" –en paraules del director Joan Ramon Graell– s'aglutinen a Estat d'emergència, la primera producció nacional de circ. L'espectacle, que no podia tenir un títol més pertinent davant la situació actual de la cultura a Catalunya, s'estrenarà el 28 de juliol a la Sala MAC del Mercat de les Flors, dins el festival Grec.

"Té molt a veure amb el que està passant avui. Poques vegades el públic podrà sentir-se tan identificat", promet Graell, que explica que el muntatge es va idear a l'octubre, quan la crisi del covid-19 encara no existia a Catalunya. "Vam crear l'obra pensant en el col·lapse econòmic, generacional, habitacional i relacional. I aleshores el coronavirus hi va afegir un nou col·lapse", explica el director, que defineix l'impacte del covid-19 com "un accelerador de les violències que ja vivíem". Estat d'emergència va néixer per donar veu a un grup de joves artistes que es volen dedicar al circ i que conviuen amb la precarietat. "L'any passat van tenir una renda mitjana anual inferior a 10.000 euros. Estan per sota del llindar de la pobresa, però aquests sous són molt comuns al món del circ", lamenta Graell.

La companyia, que va ser de les primeres a tornar a assajar després del confinament, està formada per set intèrprets que explicaran les seves pròpies vivències mitjançant disciplines com el trapezi, la bàscula, la perxa xinesa i els portés acrobàtics. "Tot el material de la peça ve de les seves experiències. Parlen de la memòria, la ràbia, l'amor i l'explotació laboral", assenyala el director, que ha comptat amb el suport de Joan Arqué i Špela Vodeb per bastir el muntatge. Tots els intèrprets han estudiat a l'Escola Rogelio Rivel i per a cinc d'ells serà la primera vegada que actuen professionalment. Malgrat que el confinament ha complicat el procés de creació i assaig, perquè els va obligar a treballar des de casa durant la primavera, la companyia no s'ha rendit a les dificultats. Estat d'emergència té una escena acrobàtica que s'ha pensat a distància, mitjançant videoconferències. "Era el moment d'experimentar", afirma Graell.

Plàstics reciclats i trapezis per a les escoles

En un moment en què l'impacte de la petjada humana al planeta s'ha fet més que evident, Estat d'emergència s'ha construït amb la sostenibilitat com a condició absoluta. Per això, el vestuari que utilitzen està fet de plàstic reciclat extret del mar i l'escenografia s'ha elaborat amb el material que serveix per fabricar trapezis. "Quan la vida del muntatge acabi donarem els trapezis a les escoles", explica Graell, que ha volgut que l'obra fos "un exemple d'espectacle sostenible" perquè "a l'art cada vegada la crítica és menys estètica i més de gestió, de si és sostenible a nivell de gènere i mediambiental". Al públic li proposa "que reflexioni sobre si fer muntatges sostenibles és la via que volem prendre o no" i el convida a "actuar des de la diversió".

Estat d'emergència és una producció de gran format i compta amb un pressupost de 257.500 euros, una xifra poc habitual en els espectacles de circ del país. El muntatge forma part del Pla d'Impuls del Circ de la Generalitat, que vol donar suport a aquest àmbit artístic amb diferents accions previstes al llarg de l'any. Després d'estrenar-se a Barcelona, Estat d'emergència girarà per 15 municipis catalans –entre els quals hi ha Vilanova i la Geltrú, Sabadell, Tortosa, Olot, Vic, Reus i Girona– amb la voluntat d'apropar així el circ a nous públics i a equipaments i teatres on habitualment no es programa.