El prodigi de Juliana Morell: la monja filòsofa i mística del segle XVII

Barcelona"Un dia va entrar en un monestir de monges dominiques reformades on es va quedar a desgrat meu. És tinguda per una santa. Que no pensin que és un miracle, ja que en bona part es deu a la meva diligència, que els bons mestres, els bons llibres i la perseverança fan aquestes coses que semblin miraculoses", escriu en una carta Joan Antoni Morell, des de Lió, on havia hagut d’exiliar-se després que l’acusessin d’assassinat el 12 de setembre del 1613. 

Va ser un home força excepcional perquè a principis del segle XVII no abundaven els pares que es preocupessin, com ho va fer ell, per l’educació de les filles. La seva, Juliana Morell, nascuda a Barcelona el 16 de febrer del 1594, tenia una intel·ligència excepcional. Era la filla il·legítima de Joan Antoni i d’una serventa, però el pare va invertir molts diners en la seva educació. De fet, les factures són una de les pistes que ha seguit la filòsofa Georgina Rabassó per esbrinar la formació d’aquesta dona, que va defensar tesis orals en filosofia (lògica i moral) als 12 anys al saló de casa seva, a Avinyó, davant d’homes erudits i acadèmics. Una fita que la va convertir en la primera doctora extrauniversitària (mai va poder trepitjar una aula) de la història a Europa. 

Ara es pot conèixer part de la seva vida a El llegat retrobat de Juliana Morell (1594-1653) al monestir de Pedralbes. L’exposició, comissariada per Rabassó, doctora en filosofia per la Universitat de Barcelona, es podrà veure fins al 14 d’abril del 2024. "Hem volgut que fos una exposició molt sensorial", destaca la comissària. Es poden sentir els ocells, que tenen força a veure amb la biografia de Morell i, fins i tot, sentir l’olor de santedat que va experimentar la jove barcelonina quan va passar davant el monestir de Santa Pràxedes d’Avinyó, on va decidir ingressar el 1609. "L’ha fet una perfumista a través de les descripcions que hem trobat i que han fet sobretot dones d'aquesta olor", detalla Rabassó. 

La fugida a França

Quan tenia 4 anys, Morell tenia tres mestres i estudiava més de vuit hores cada dia. "A aquella edat mai no vaig donar-li ni albaneca ni ocell ni altres criaturades si no m’ho demanava en bona frase llatina, la qual preguntava als seus mestres", escriu en una carta el seu pare. Quan en va fer 14 es va formar en filosofia, teologia i jurisprudència, i dominava el català, el castellà, el francès, el llatí, el grec i l'hebreu, i coneixia el sirià i possiblement l’àrab. El seu pare devia ser molt exigent: "Era un home força intel·ligent que es dedicava al negoci de les teles, tenia quatre botigues a Barcelona i Lleida, però comerciava amb altres objectes com joies, obres d’art... No tenia llicència per fer-ho i això li va ocasionar molts litigis", detalla Rabassó. 

Quan el seu pare va ser acusat d’un crim passional, Juliana Morell, que aleshores tenia set anys, va haver de marxar a França. Va créixer al país veí, però va firmar sempre com a "Julienne Morell, barcelonina". El seu pare la feia vestir com una monja caputxina per allunyar-la de "puerilitats" i evitar que es distragués en converses mundanes. Tanmateix, quan va haver de defensar la tesi va elaborar-li un vestit especial i únic, perquè no hi havia cap referent de com vestir una dona per a un acte acadèmic. A l’exposició n’han elaborat un expressament, de vellut i blau (el color de la saviesa), que intenta reproduir com devia ser. 

Des de França, el pare va continuar comerciant amb Itàlia, Alexandria, Alemanya... "S’emportava la filla i ella es va anar formant en diferents països", detalla la comissària. Quan la Juliana va fer 16 anys, el pare la va voler casar, però ella s’hi va negar i va preferir entrar en un convent. "El pare es va enfadar i li va negar el dot necessari per entrar al convent", explica Rabassó. La Juliana, que era ja força coneguda i una dona cèlebre per la defensa de la tesi, va escriure a persones influents i va aconseguir una mecenes. El pare no va cedir fàcilment, no volia perdre el control de la seva filla. "Fins i tot, va proposar construir una cel·la annexa al convent perquè ell pogués continuar veient-la i parlar-hi, però ella s’hi va negar", detalla la comissària. 

L'herència jueva

La Juliana es va fer monja en un convent catòlic, però la cultura hebrea formava part del seu llegat familiar perquè, malgrat que no n’hi ha proves documentals, tot indica que era descendent de jueus conversos. Mai va renunciar a aquesta part de la seva herència. Tenia tretze gramàtiques hebrees de diferents autors. A Santa Pràxedes, a Avinyó, va fer de mestra de novícies i priora, i es va convertir en una religiosa dominica molt activa i una veu escoltada en l’època de la Contrareforma. Des d’allà va fer una ingent tasca de traducció i va escriure molt. Va fer traduccions comentades del Tractat de la vida espiritual de Vicent Ferrer, un ferotge enemic dels jueus, i de la regla d’Agustí d’Hipona. Morell va escriure Exercicis espirituals sobre l’eternitat, que es conserva a la Biblioteca Ceccano d’Avinyó, i que ara es traduirà al català i publicarà la Universitat de Barcelona.

Malauradament, el manuscrit de tesi que va escriure i va presentar el dia en què va fer 12 anys es va perdre, però Rabassó confia en trobar-ne alguna còpia perquè Morell la va enviar a cinc reines hispàniques que es trobaven en diferents corts europees en aquell moment, i al papa Pau V. Als seus Exercicis espirituals, Morell descriu la història del monestir i la seva reforma religiosa. En el capítol cinc, un dels més importants del llibre, analitza l’esperit amb el qual el catolicisme francès va abordar la renovació cristiana. A Morell li interessava sobretot com perfeccionar l’ànima i la relació entre l’eternitat i la temporalitat. La seva formació filosòfica va fer que analitzés les paraules de Jesús des d’un punt de vista aristotèlic. Al monestir va ser mestra de cor, tocava l’orgue, l’espineta i el llaüt i componia. 

Per a Morell, traduir era conversar i estar en companyia. "La lectura ben feta és una excel·lent preparació per a l’oració, o més aviat una part de l’oració, ja que Déu ens parla a través dels bons llibres", escriu. No la devien espantar els reptes perquè també va voler unir el racionalisme amb el misticisme eròtic, aparentment irreconciliables. Per a ella, raó i amor podien anar de bracet. "L’esperança i la confiança també neixen del desig. Aquestes dues virtuts han d’anar juntes, i així, en fer-se companyia ho aconsegueixen tot", reflexiona. És força singular també la seva visió de l’infern: "Si conversar amb una o dues persones contràries al nostre humor ens resulta tan molest i ens sembla tan insuportable, com seria estar eternament amb aquesta innumerable i maleïda xusma d’ànimes condemnades sense poder amagar-nos".  

Morell és, juntament amb Teresa de Jesús, l’única dona que hi ha al paranimf de la Universitat de Barcelona. L’acompanyen més d’un centenar d’homes. No va ser l’única dona que va destacar als segles XV, XVI i XVII. A l’exposició se’n poden llegir moltes més: Santa Hipòlita de Rocabert (1551-1624), Elena Cornaro Piscopia (1646-1684), Anna Maria van Schurman (1607-1695)...