Del Procés a la pandèmia: els nous mediàtics de Sant Jordi

Barcelona“Som els mediàtics del 2021!”, em diu mig en broma Salvador Macip, escriptor, doctor i investigador de la Universitat de Leicester, quan li assenyalo que aquest Sant Jordi cada doctor té el seu llibre i que la temàtica pandèmica ha rellevat l’allau de novetats sobre el Procés que havia col·lapsat els taulells d’assaig els últims anys. “No se m’hagués acudit mai que em podria trobar a primera fila mediàtica, molt ben acompanyat de professionals que normalment no tenen aquesta mena d’accés als mitjans. És una popularitat que no m’ha donat cap llibre abans i que hagués preferit estalviar-me”, assegura l’autor de Lliçons d’una pandèmia (Anagrama). És natural que, davant una crisi que ha impactat absolutament a tothom, els editors hagin tirat la canya als qui més hi entenen i als qui han viscut més directament la gestió de la crisi.

Glòria Gasch, editora de Columna, li va enviar el primer mail a l’epidemiòleg Oriol Mitjà el 9 de març del 2020. “Estàvem al límit del precipici i ell portava dies avisant, parlant com parlava”, explica. Gasch de seguida li va proposar de fer un llibre “del que vindrà”, però l'infectòleg “estava per resoldre el problema que teníem a sobre”. Això sí, s’ho apuntava tot en llibretes. “El llibre s’estava gestant, però fins que no té una escletxa per fer-ho no s’hi posa”. A cor obert acaba de sortir i ha venut, en quatre dies, 4.000 exemplars, segons l’editora.

En l’any que ha passat des del primer contacte, Mitjà es converteix en un fenomen mediàtic i un flagell de la gestió política, no exempt de polèmica. “A mesura que avancen els mesos, m’adono que no sabem res d’ell. Al llibre s’ha obert en canal, veus una persona sincera, honesta, vulnerable, autocrítica i que explica els fets que va viure des de dins”. Un altre testimoni privilegiat és el del president QuimTorra, que a Les hores greus (Símbol) relata des de l’inici del confinament fins a la seva inhabilitació cinc mesos després. “L’èxit del llibre es deu a què la gent es va sentir molt acompanyada durant les seves compareixences dels diumenges. Entrava a casa de la gent per explicar la veritat d’aquelles circumstàncies”, diu l’editor Jaume Ciurana, que reconeix també el morbo polític del document.

Símbol també ha publicat el llibre de Gemma Bruna 2 metges i 1 pandèmia. La vida i el que l’envolta, una conversa entre el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, i el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, dos noms que també se’ns han fet familiars els últims mesos. “Són dos llibres oportuns, no oportunistes –afirma Ciurana–. Parlen de sentiments que van ser compartits per molta gent i tenen vocació de durar com a testimoni, aporten reflexions sobre la tolerància de la societat a la mort, la por al dolor, la vulnerabilitat, la solitud...”. També han escrit llibres en primera persona alguns dels afectats pel virus, com Tatxo Benet, Lluís Bassets i Jordi Basté, que publica Sol com un mussol (AraLlibres) amb epíleg del mateix Jaume Padrós.

Més enllà del testimoni, s’afegeixen a les lleixes de no-ficció alguns assajos més teòrics, com L’art de persistir de David Bueno (Ara Llibres) o les mateixes Lliçons de Macip, que creu que “al segle XXI ningú pot viure d’esquena a la ciència”. “La pandèmia ha posat de rellevància que hi ha interès per saber més coses, i que hi ha experts que poden ser grans divulgadors, estimular el debat i la reflexió”. A nivell editorial, “els llibres de no ficció responen clarament a donar respostes al món que estem vivim, als problemes que ens preocupen”, exposa Gasch.

El Procés, s’ha esgotat?

La demostració que els llibres de la pandèmia han substituït els del Procés és la trilogia de llibres del fotògraf Jordi Borràs per Ara Llibres. Dies que duraran anys parlava de l’1-O (i va vendre 40.000 exemplars), La força de la gent abordava la sentència i els fets d’Urquinaona i el darrer, L’any sense primavera, mostra carrers buits i sanitaris enfeinats. “Són moments claus de la història actual”, diu Joan Carles Girbés, director editorial d’Ara Llibres, que no troba que la pandèmia sigui un filó gaire atractiu. “Del Procés en volies saber més, tu n’eres protagonista, era positiu i aspiracional; la pandèmia només vols que passi, no en quedarà un record bonic a ningú”. Creu que encara falta distància per fer una bona anàlisi i, a sobre, s’hi suma la fatiga pandèmica. 

Però el Procés també sembla espremut. Queda lluny la fita dels 30.000 exemplars venuts de Tota la veritat (Ara Llibres) o els 50.000 d’Operació urnes (Columna). “El Procés, com la mateixa paraula, està esgotat perquè estem tots esgotats.S’ha perdut la il·lusió i l’èpica de l’1-O; queden uns protagonistes remarcables i ja no queda res més”, diu Gasch. S’han acabat els llibres del Procés? “El Procés no s’ha acabat –rebat Ciurana–, així que ja ho veurem. És evident que en la mesura que els protagonistes ja s’han explicat, queda poc a dir; ha de passar més temps per explicar les coses que no s’hagin pogut dir”, afegeix l’editor i exregidor de CiU.

“És normal que quan hi ha interès per un tema s’acabi saturant el mercat –opina Salvador Macip–. Però crec que s’ha d’aprofitar el moment per parlar-ne, quan ho tenim tot fresc. El pitjor seria que no haguéssim après res d’aquesta pandèmia. Per altra banda, com tota situació de crisi extrema, és un element narratiu molt poderós, i serà interessant veure com s’explotarà en la ficció”. “Jo aconsello als autors de narrativa que no posin pandèmia a les novel·les. N’estem tips. Volem fer vida normal. Si no ve el Covid-25, jo no en faré cap més llibre. S’ha de dosificar”, diu Gasch, que ja està barrinant què vindrà després. Una conseqüència seran les malalties de salut mental i, l’altra, l’esclat d’alegria. “Hem d’estar preparats pels llibres que hi hagi aquí”, avança. Qui sap si els llibres de metges han arribat per quedar-se.