La llengua a l'escola i al carrer, principals preocupacions dels ciutadans sobre el català

BarcelonaEl Pacte Nacional per la Llengua ha presentat aquest dimarts els resultats del procés participatiu que ha de conduir a l'elaboració i la signatura del pacte el 2023. La principal preocupació dels catalans respecte a la llengua és en l'educació i la recerca, les administracions públiques i l'audiovisual, segons les propostes que han presentat al procés participatiu. L'ús habitual de la llengua és el gran dèficit que veuen els ciutadans.

Des de la taula social de la llengua s'ha celebrat que per fi s'assumeixi "desacomplexadament que tenim una situació complicada per a la llengua que descansa en una crisi d’usos, la causalitat de la qual és multidimensional", ha assenyalat el catedràtic de sociolingüística Miquel Àngel Pradilla. De fet, un 30% de ciutadans creuen que cal més sensibilització sobre la llengua, però, en canvi, consideren que la Generalitat és la responsable de millorar la situació del català. "La gent s’ha de comprometre a anar de bracet de les accions que es fan des de dalt, és clau traslladar-ho a la societat. Des de baix hem de ser capaços de participar en el procés de rehabilitació de la llengua", afegia Pradilla. Com s'aconsegueix aquesta corresponsabilització és la clau de volta. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, creu que s'han fet passos: "Fa un any i mig no parlàvem de llengua catalana, li hem d'explicar a la ciutadania on som, les primeres dades que vam donar eren d'educació perquè semblava que la gent no en fos conscient. Com més en parlem, més consciència crearem".

En el procés participatiu s'han recollit 333 aportacions en 49 sessions celebrades a tot el país, de les quals han resultat 2.600 propostes de diferents àmbits. Per tant, el biaix que hi pugui haver depèn dels participants d'aquestes sessions, que poden ser persones especialment coneixedores i sensibilitzades amb el català.

Quins àmbits socials recullen més propostes?

L'escola, un dels punts calents del debat actual, és l'àmbit que, de lluny, concerneix més els ciutadans.

• 22,4% educació i recerca
• 14,2% administracions públiques
• 14% audiovisual i mitjans de comunicació
• 10,7% cohesió social i acolliment
• 10,1% àmbit socioeconòmic i laboral
• 7,9% cultura
• 4,9% lleure, esport, món associatiu
• 4,9% tecnologies de la llengua
• 4,1% salut
• 3,2% qualitat de la llengua
• 2,4% àmbit supranacional
• 1,3% relacions entre els territoris de llengua catalana

Tot i que ha tingut una participació rècord, amb 2.600 aportacions, cal assenyalar que el procés participatiu té condicionants. "Hi ha àmbits que, per la seva complexitat, la ciutadania no té eines per fer-hi propostes, però des del coneixement expert sí que se'n poden fer", assenyala el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. Això explicaria que justícia, l'àmbit laboral o el d'acollida apareguin més avall. També cal tenir en compte que les persones fan aportacions tenint en compte la "proximitat"; és a dir, expliquen situacions que viuen en relació amb la llengua. La Plataforma de la Llengua ha apuntat tres qüestions que poden semblar llunyanes i són importants: "La unitat de la llengua, perquè som una comunitat de 10 milions de persones; la presència del català a Europa, i les tecnologies de la llengua, com el projecte Aina".

Quines dimensions preocupen més?

La meitat de les propostes tenen a veure amb els usos de la llengua, "de manera aclaparadora": "Tenim problemes en l'ús de la llengua, en poder-la utilitzar o no tenir-la en alguns àmbits", afirma Vila. En canvi, la població ja considera que el corpus de llengua té prou garanties i el purisme hi apareix poc.

• 47,7% incidència en els usos i entorns lingüístics
• 26,5% actituds lingüístiques
• 23,5% coneixements
• 2,3% corpus de la llengua

Què cal fer per dur a terme les propostes?

Quan es pregunta qui són els responsables d'aplicar les propostes, els ciutadans responen la Generalitat i, en menor mesura, la CCMA i altres administracions. Bona part estan vinculades a més finançament públic per desplegar el pla. "També diuen que falta sensibilització. Com més n'hi hagi, més fàcil és que les administracions actuïn", diu Vila.

• 30,5% més sensibilització
• 18,2% millora da la formació
• 14,1% més dinamització lingüística
• 11,5% canvis legals
• 10,3% millora del finançament
• 9,1% fer complir la llei
• 3,9% queixes
• 2,4% més estudis i recerca

La pròxima etapa, amb experts

Com serà la fase següent? Del buidatge que s'ha presentat aquest dimarts es passa a una fase en què els experts faran recomanacions estratègiques per a cada àrea. "El pacte no és el pla per als dos anys següents, sinó que pretén marcar els objectius estratègics en la planificació de la dècada vinent", ha recordat Vila davant la taula del consell social del català. "Quins objectius s'han d'assolir de cara al 2030?", és la pregunta que els ha plantejat. Després s'elaborarà el primer esborrany del pacte abans d'acabar l'any i es començarà la negociació del text el primer semestre del 2023 amb els grups parlamentaris.

La Generalitat destaca l'aposta per la transparència, participació i col·laboració que suposa aquest pla.