Els primers quaranta rams de flors a la nova tomba de Franco

Enviat Especial A / MingorrubioL’home deu tenir uns 70 anys, porta un mallot blau complet de ciclista i una bicicleta de les cares. Fa sol i calor d’estiu, no com el dijous de la inhumació de Franco, quan l’hivern més dur va avisar en fals que arribava a Madrid. N’hi ha una colla, de ciclistes d’entre 50 i 70 anys que busquen el carnet d’identitat mentre tres agents de la Policia Nacional els esperen. Ara és obligatori ensenyar-lo a les portes del cementiri de Mingorrubio, a El Pardo, per tenir identificades les persones que hi entren, multiplicades amb la presència de les restes de Franco al panteó familiar (el més gran del cementiri) on també descansa la seva dona, Carmen Polo.

Però al ciclista del mallot blau no li fa gens de gràcia que li demanin el carnet d’identitat. “Què és, per tenir-me fitxat? ¿Que he comès algun delicte?”, es queixa. Prefereix no dir el nom, però explica que ha vingut a visitar “l’home que va donar 40 anys de pau a Espanya” i assegura que aquesta pau es va trencar “amb la llei de la venjança històrica”, que és com denomina la llei de la memòria. Un altre de més moderat, el Valentín, veí d’El Pardo, assegura que l’exhumació ha servit “per revifar una flama que estava apagada”.

Els agents de la Policia Nacional responen amb calma als que s’indignen per haver d’identificar-se. Primer pregunten si es vol visitar un familiar. Si la resposta és negativa, o sigui que és una visita relacionada amb el dictador, deixen clar que està prohibit fer fotos i vídeos i avisen que la multa pot arribar als 600 euros. Al Valle de los Caídos la primera missa després de l’exhumació va ser ahir reservada als que eren en una llista: també això va provocar indignació entre alguns fidels.

Són les 12 del migdia a Mingorrubio i un home afegeix un ram de roses als vint que, a aquesta hora i tres dies després que s’hi dipositessin les restes del dictador, hi ha a les portes del panteó. “L’únic que diré és que m’agrada molt la figura històrica del dictador”, diu. Minuts després, un altre home hi deixa una bandera d’Espanya. “És la constitucional”, diuen els agents. “Si fos l’altra la deixaríem també, perquè és legal”, aclareix, l’endemà que la ministra de justícia, Dolores Delgado, plantegés l’opció d’incloure al Codi Penal el delicte d’exaltació a la dictadura. Abans que tanqui el cementiri, els rams es dupliquen respecte al matí i arriben a més de quaranta, cosa que confirma el nou destí de pelegrinatge d’afins al feixista.

En els moments de més afluència al cementiri, poc abans de l’hora de dinar, una desena de persones fan fila per ensenyar el DNI. Alguns es tornen a queixar. “Imagina com estarà això el dia 1”, avisa una veïna referint-se a Tots Sants. Però no vol dir res més. Una altra resident a El Pardo es lamenta: “Aquest lloc va viure 40 anys amb l’estigma de Franco i ens l’havíem tret gràcies a la natura i el patrimoni natural i ara ha tornat”. Es refereix al Palau del Pardo, on va residir el dictador, només a deu minuts a peu del cementiri. “Ens està fent mal, això”, afegeix. Una parella de joves ven roses i polseres d’Espanya a les portes del cementiri. Però ho fan cada setmana. “A nivell de visites s’ha notat, però no a nivell de vendes”, diu resignat el noi: creu que l’exhumació va ser “una tonteria” i una “despesa innecessària de diners”.