Les primeres 72 hores de la Guerra Civil, minut a minut

Barcelona17 de juliol

6.30

El general Mola envia, des de Sant Joan Lohitzune, telegrames xifrats a Franco, Sanjurjo i el coronel Seguí. El mateix matí, Giral, el ministre de Marina, ordena al destructor ‘Lepanto’ que es traslladi des de Cartagena fins a Almeria i posteriorment es desplaci a Melilla.

15.30

Grups d’assalt irrompen a la Comisión de Límites de l’antic castell de l’Alcazaba de Melilla. Tenen la sospita que allà hi ha un dipòsit d’armes. El tinent coronel Gazapo posa resistència a l’escorcoll i telefona a la Legión, que és a pocs metres.

15.45

Efectius de la Legión es desplacen fins a la Comisión de Límites per avortar l’escorcoll. Comença la sublevació.

17.00

El tinent coronel Bartomeu declara l’estat de guerra a Melilla. El coronel Seguí irromp al despatx de la comandància militar de Melilla empunyant una pistola: "Ríndase immediatamente, general Romerales", diu. Sindicalistes i militants antifeixistes surten al carrer per oferir resistència. Els legionaris i les tropes liquiden qualsevol oposició i inicien una repressió ferotge.

23.00

El coronel Yagüe declara l’estat de guerra a Ceuta mentre efectius de la Legión ocupen la ciutat. A la nit es concentren bombarders a l’aeròdrom sevillà de Tablada i s’ordena bombardejar els quarters africans. Díez, l’alcalde de Melilla i fidel al govern, és afusellat. S’ocupa Tetuan.

18 de juliol

2.00

Tot el Marroc s’ha sublevat.

7.10

Telegrama de Franco des de Las Palmas de Gran Canaria afegint-se a la sublevació mentre el general Orgaz estén el cop per tot l’arxipèlag.

8 del matí

El govern de la República informa per ràdio que s’ha sublevat l’exèrcit d’Àfrica. Transmeten ordres a tots els telegrafistes de l’Armada perquè només obeeixin les ordres del ministeri. A Oviedo milers de milicians demanen armes. El governador civil Isidro Liarte els hi nega.

13.15

Queipo de Llano entra a la capitania general de Sevilla. Per als sublevats, Sevilla és clau perquè és la seu de la 2a Divisió Orgànica de l'exèrcit i sobretot perquè és des d’aquesta ciutat que poden controlar el pas de l’exèrcit per l’estret de Gibraltar. "Debo confesar a usted que el 19 de julio, por la noche, yo tenía todo preparado para marcharme a Francia, però le oí por la Radio Sevilla y dije: 'No todo está perdido', li diu Mola a Queipo de Llano.

14.45

El govern de la República assegura que el cop d’estat ha fracassat. La UGT declara la vaga general a tot Espanya i els partits polítics d’esquerres demanen armes per al poble.

A la nit

Lluís Companys, president de la Generalitat, es nega a entregar armes com li demana amb insistència la CNT. A Madrid, militants frontpopulistes reben 5.000 fusells del Parc d’Artilleria de Madrid. Una columna de milicians d’esquerres i forces de l’ordre públic es preparen a Eibar per dirigir-se a Vitòria.

19 de juliol

2.00

Declaració de l’estat de guerra a Valladolid. Companys es reuneix a la comissaria d’Ordre Públic de la Generalitat amb el capità Escofet, comissari d’Ordre Públic. Aquell dia havia de començar l’olimpíada popular organitzada per la República a Barcelona.

6.00

El general Llano de la Encomienda, cap militar de Barcelona, manifesta la seva lleialtat al govern mentre el general Fernández Burriel estén el pla de sublevació per tota la ciutat. El comandant Guarner posa en pràctica un pla per contenir la tropa sublevada. Barcelona sembla fàcil de conquerir perquè està envoltada de quarters. El comandant López-Amor, que s’ha adherit als sublevats, ocupa la plaça Catalunya amb un esquadró de cavalleria. La Guàrdia Civil és fidel a Companys.

7.00

La irrupció popular al costat de la Generalitat en els combats contra els rebels és decisiva per derrotar la insurrecció. La resistència de milicians dificulta que les tropes sublevades arribin a Capitania. En alguns barris els treballadors engeguen sirenes de les fàbriques cridant els obrers a la lluita. Efectius d’artilleria són detinguts pels guàrdies d’assalt lleials a la República als carrers de l’Eixample. Els principals combats es produeixen a la cruïlla de la Diagonal amb el passeig de Gràcia, a l’avinguda Icària, al carrer de la Diputació cantonada amb el carrer de Llúria, a les places de Catalunya i Universitat, davant el convent dels Carmelites, a la Diagonal i a la caserna de les Drassanes.

12.30

El general Goded, que ha de liderar la sublevació a Barcelona, arriba a la ciutat amb un hidroavió Savoia-62 des de Mallorca. La marineria li ret honors i Goded es desplaça, escortat per un camió, cap a Capitania. Ordena bombardejar l’aeròdrom del Prat però els Savoia-62 reben una contraordre: han de tornar immediatament a Menorca.

13.00

Goded arriba a Capitania. El general Aranguren comunica a Goded la seva fidelitat a la República. Goded veu que ha perdut perquè està envoltat de forces d’esquerra.

16.30

Hi ha un atac frontal a la Capitania amb foc d’artilleria. Defensar-se és inútil. La majoria d’oficials sublevats es rendeixen i obren la porta de l’edifici. Goded és fet presoner. "La sort m’ha estat adversa i he caigut presoner. Si voleu evitar un vessament de sang, quedeu deslligats de qualsevol compromís que tinguéssiu amb mi", diu.

18.00

La ràdio anuncia que Goded s’ha rendit davant el president Companys.

22.30

La Generalitat comunica al govern espanyol que la sublevació està totalment dominada a Catalunya. El poble armat i la Generalitat han derrotat el feixisme.