La primera pel·lícula amb 5 estrelles del 2022
A la faula romàntica georgiana 'Què veiem quan mirem cap al cel?' fins i tot l'Argentina de Messi guanya el Mundial
'Què veiem quan mirem cap al cel?'
(5 estrelles)
Direcció: Alexandre Koberidze. Guió: Alexandre Koberidze. Geòrgia, 2021. 150 min. Amb: Ani Karseladze, Giorgi Bochorishvili i Vakhtang Panchulidze. Estrena als cinemes
El segon llargmetratge del georgià Alexandre Koberidze coincideix a la cartellera amb la superproducció de Netflix de títol similar i sentit oposat, No mires arriba. De fet, els dos films acaben representant dues formes antagòniques d'entendre el cinema, i el món en general.
Què veiem quan mirem cap al cel? proposa una faula romàntica, lluminosa, lleugera i optimista en una ciutat mitjana de Geòrgia, Kutaisi. Després que l'atzar els faci coincidir més d'un cop, el Giorgi i la Lisa decideixen quedar en un bar. Però aquella mateixa nit els dos són víctimes d'un encanteri que els muda l'aparença i els fa perdre els seus respectius talents professionals, el futbol i la medicina. L'endemà, els dos acudeixen a la cita, però no són capaços de reconèixer-se. El film ressegueix l'estiu en què el Giorgi i la Lisa es busquen altres feines i romanen, sense saber-ho, molt a prop l'un de l'altra.
Koberidze desplega una narració que parteix d'una excusa fantàstica, però no abandona el registre realista. El director tampoc s'emmotlla a una forma tancada d'entendre el cinema. Som davant d'una pel·lícula que respira amb un ritme propi, que tant actualitza el llegat del cinema mut com connecta amb certa mirada documental. Una obra artística major que tanmateix no es dona en cap moment massa importància. La història d'amor central es desenvolupa en plena celebració d'un Mundial de futbol amb l'Argentina com a favorita. I així tot el film està travessat per una reivindicació de fons de l'esport com a experiència col·lectiva, popular i intergeneracional. A Kutaisi fins i tot els gossos de carrer tenen els seus bars preferits per mirar els partits. I Messi guanya un Mundial. Perquè Què veiem quan mirem cap al cel? entén el cinema com a generador d'un món millor i possible en què tot acaba sent "com ha de ser".
