L’horror de la I Guerra Mundial en vinyetes

BarcelonaReservoir Books acaba d’editar La Gran Guerra. 1 de julio de 1916: primer día de la batalla de Somme, de Joe Sacco. El festival d’Angulema del 2014 ha dedicat una exposició a Jacques Tardi i la Primera Guerra Mundial. I el Saló del Còmic de Barcelona, que se celebrarà del 15 al 18 de maig, organitza la mostra Còmics en guerra, en què el conflicte de 1914-1918 tindrà un paper destacat. Tanmateix, en el món de les vinyetes no hi ha una febrada sobtada per aquella guerra, perquè ha sigut un tema que ha sovintejat al llarg de la història del còmic, sobretot europeu, a partir dels anys 70. I el tractament ha sigut eminentment antimilitarista i poc o gens patriòtic.

“La Primera Guerra Mundial no va tenir un impacte immediat en els còmics de l’època”, explica Ivan Pintor, professor de tendències del cinema contemporani, història del còmic i evolució dels llenguatges visuals a la Universitat Pompeu Fabra. En els anys de la guerra hi havia tot just un “eco difús” en còmics populars com Bécassine pendant la Guerre (1916), dels francesos Pinchon i Caumery. “El còmic no es va fer servir com a mitjà de propaganda perquè a Europa estava associat a revistes infantils i juvenils”, recorda Pintor. I als Estats Units, un país que es van incorporar a les trinxeres l’octubre del 1917, no va ser un tema central de les tires dels diaris de masses, que sí que havien tingut un paper propagandístic durant la Guerra de Cuba del 1898. La propaganda, en canvi, va ser determinant durant la Segona Guerra Mundial, amb personatges com el Capità Amèrica, creat per Joe Simon i Jack Kirby el 1941. A continuació presentem diferents exemples sobre el tractament de la Gran Guerra en el còmic.

Jacques Tardi. El gran narrador de la vida i la mort a les trinxeres

La Primera Guerra Mundial és un dels temes centrals de l’obra del francès Jacques Tardi (Valence, 1946). Dos títols sintetitzen la seva postura: La guerra de las trincheras (1993) i ¡Puta guerra! 1914-1919 (2009), tots dos editats aquí per Norma. El primer és el referent canònic sobre l’agonia dels soldats, el còmic que ha influït en tots els que han vingut després. “Sense Tardi no seria possible l’última obra de Joe Sacco”, recorda Pintor.

“No m’interessa res més que l’home i el seu patiment. I la meva indignació és gran”, escrivia Tardi en el pròleg. Expressa la indignació centrant-se en els soldats, el destí dels quals és a les mans de polítics i generals que desfermen l’absurd guiats pel patriotisme i el classisme. Tardi dibuixa l’horror amb la mateixa indignació que Otto Dix va transmetre en els aiguaforts de la sèrie La guerra, el 1924. “També té influències de les representacions pictòriques del perdedors”, explica Pintor. Això és més evident en les vinyetes panoràmiques, que remeten al punt de vista de quadres com El rai de la Medusa, de Géricault. Tardi també aplega influències literàries de Céline, que es van fer més explícites quan va il·lustrar una edició de la novel·la Viatge al fons de la nit.

A ¡Puta guerra!, Tardi i l’historiador Jean-Pierre Verney fan el relat cronològic de la guerra. Des del rigor i amb un pessimisme existencial, aixequen un al·legat antibel·licista en vinyetes que, com assenyala Pintor, aconsegueixen “la suspensió del temps” perquè el lector pugui captar l’horror en tots els seus matisos.

Manu Larcenet. Van Gogh pintant la poètica i l’humor en la devastació

Manu Larcenet (Issy-les-Moulineaux, 1969) va imaginar que el govern francès enviava el pintor Vincent van Gogh al front perquè “representés l’esperit de la guerra”. Així comença Una aventura rocambolesca de Vincent van Gogh: la línea de fuego (2004). L’autor d’Els combats quotidians combina poesia, humor i tristesa en una reflexió desencantada de la guerra. “La guerra és un art massa complex per deixar-lo en mans dels artistes”, diu un dels personatges.

David B. L’element fantàstic i oníric en una faula apocalíptica

David Beauchard (Nimes, 1959), més conegut com a David B., va introduir la fantasia onírica en la Gran Guerra a La lectura de las ruinas (2001), un còmic pertorbador en què un enginyer ha construït un canó que destrueix els somnis dels soldats. La narració segueix una trama d’espies que a poc a poc es van endinsant en les runes morals d’Europa. David B. va tornar a la guerra, concretament a la immediata postguerra, a Por los caminos oscuros (2007-2008), dos volums ambientats a la república del Fiume proclamada per Gabriele D’Annunzio.

Pat Mills & Joe Colquhoun. La guerra des del punt de vista britànic

Pat Mills i el dibuixant Joe Colquhoun van engegar l’any 1979 una tasca monumental: explicar la Primera Guerra Mundial a partir de les aventures de Charley Bourne, un jove britànic que aterra a la batalla del Somme. Al llarg de deu volums, Charley’s War transita per diferents escenaris, inclosos els de la Revolució Russa, amb cruesa, detallisme històric i una forta crítica al poder.

Hugo Pratt. La guerra com a context remot: les aventures de Corto Maltès

A diferència de Tardi, l’italià Hugo Pratt (1927-1995) va abordar la Gran Guerra des de la ficció, a partir de les peripècies del personatge Corto Maltès, creat el 1967. Els primers àlbums del mariner nascut a Malta coincideixen temporalment amb els del conflicte, que viu sobretot fora d’Europa. La guerra és més un paisatge que un actor, però en les seves aventures de Corto Maltès va trobant personatges reals, com ara el Baró Roig.

Altres autors italians han viatjat fins al 1914, com ara Attilio Micheluzzi (1930-1990), que dins la col·lecció Un Uomo un’Avventura va publicar L’uomo del Tanganyka (1978), l’acció del qual transcorria a l’Àfrica Oriental, on el comandant alemany Paul von Lettow-Vorbeck va mantenir el seu combat contra els britànics fins al 23 de novembre del 1918, dotze dies després de la rendició alemanya. El còmic d’aventures ambientat en la guerra també ha donat títols com els de la sèrie Enemy Ace,dels nord-americans Joe Kubert i Robert Kanigher, inspirada en el Baró Roig, el llegendari aviador alemany.

Zidrou & Porcel. Fang i desesperació a la trinxera anomenada Folies Bergère

Tardi és la referència del dibuix del granadí Francis Porcel, que posa el seu talent al servei del guió del belga Benoît Drousie, àlies Zidrou. La història combina el realisme amb un alè poètic terrorífic per explicar la devastació anímica dels soldats de la trinxera que dóna títol al còmic: El Folies Bergère (2012). Un dels atractius és la contraposició onírica entre el front i la vida civil, entre el fatalisme i l’angoixa.

Joe Sacco. El cronista que dibuixa una panoràmica del Somme

Fins ara Joe Sacco (Malta, 1960) havia elaborat els seus còmics com a cròniques de conflictes dels quals havia sigut testimoni, com Palestina i Gorazde: zona protegida. A La Gran Guerra, en canvi, viatja al passat i en torna amb una dotzena de làmines panoràmiques mudes sobre el primer dia de la batalla del Somme, un dels exemples més sagnants de l’absurditat de la guerra. Sacco, que adopta el punt de vista britànic, aporta en un annex un seguit d’explicacions sobre el que apareix a les vinyetes.