Primera final de 'Pa negre'
PRODUCTORA DE 'PA NEGRE'La campanya per ser nominats als Oscars per Pa negre com a millor pel·lícula en llengua no anglesa del 2011 ja s'ha fet. Escric a l'ARA quan estem a punt de saber si som inclosos a la llista de les nou pel·lícules, prèvia encara a la llista de les cinc que competiran com a finalistes al Teatre Kodak el 26 de febrer. Calma expectant a Massa d'Or, no sé si pel jet lag que arrossega l'equip, però del tema gairebé no se'n parla. Les conyetes són despistadores.
El procés ha estat llarg, complex, net i, sobretot, apassionant! Per a tots els que no som anglosaxons, descobrir el que mou l'ànima dels americans, el que els pot empènyer a votar per tu, és un repte de nassos. Hem desfilat amb el director i els actors per moltes catifes vermelles a Hollywood i a diferents ciutats, hem respost a les preguntes de tots els fòrums possibles i les entrevistes de totes les ràdios i televisions i diaris que hem buscat i que ens ho han demanat. Ens hem vestit i pentinat com els més glamurosos, hem posat en anuncis i hem fet un vídeo amb personalitats internacionals que han donat suport a la pel·lícula. Hem ofert una festa servida pel millor cuiner nostre a Beverly Hills, José Andrés, a base de pans negres i receptes imaginatives relacionades amb la pel·lícula.
Hem comprovat amb els nostres ulls, els nostres caps i els nostres cors que aquella frase de la Susan Sontag que diu que els americans són innocència, pragmatisme, energia, puresa, bondat, moralisme i els europeus sofisticació, intel·lectualitat, compassió pel món, cinisme i malícia, és veritat. Perquè és cert que els americans han rebut Pa negre amb els braços oberts, han omplert les sales, han aplaudit la naturalitat dels nens, l'actuació de tots els actors, el talent del director i la dignitat de la producció, però també és cert que Pa negre no ho té fàcil per arribar a la final.
Estem competint amb les millors pel·lícules de tot el món, i aquest any amb directors amb noms propis i reconeguts als Estats Units, com Wim Wenders, Zhang Yimou i Aki Kaurismaki. Si no fos possible el que tots somiem, no ens decebrem. Perquè a més d'haver entès la capacitat d'emoció, les ganes de sentir altres històries per part dels americans, hem descobert que teníem tot un país al darrere, el nostre, que ens ha seguit, ens ha donat suport i ens ha fet arribar fins on som i que, passi el que passi, ens han fet guanyadors!
