Primer pas al Congrés per desclassificar els secrets del franquisme

MadridEl Congrés ha posat aquest dimarts la primera pedra per evitar que a Espanya els secrets d'Estat siguin eterns. PSOE, Units Podem, Esquerra i el PDECat han votat a favor de la presa en consideració d'una proposició de llei presentada pel PNB amb l'objectiu de reformar la llei franquista de Secrets Oficials del 1968, que només es va retocar durant la Transició i que no estableix cap període concret per a la desclassificació de documents.

Es tracta d'una norma que ha permès als governs que no sortís a la llum cap informació classificada de la Guerra Civil, el franquisme i la Transició. Sense anar més lluny, 35 anys després del cop d'estat fallit del 23-F encara no se saben els detalls de la gestió de la monarquia i de les Corts, fets que han alimentat tot tipus de teories de la conspiració. Però gràcies a la llei franquista, promoguda per l'exministre de Franco i president de Galícia del PP Manuel Fraga Iribarne, l'executiu espanyol pot arribar a vetar l'accés a fins a cinc segles de documents diplomàtics.

Ara, la proposta del PNB estableix per primer cop que els documents es desclassifiquin automàticament al cap de 25 anys per a matèries secrets i al cap de 10 anys per a reservades i atribueix en exclusiva al consell de ministres la facultat de classificar secrets. El PP, igual que fa 10 mesos, quan el PNB va passar la mateixa proposició de llei però que va decaure amb la convocatòria de la repetició d'elecció, s'ha tornat a quedar sol en la defensa del perill de desclassificar documents de forma automàtica. Ciutadans, a última hora, ha decidit abstenir-se, tot i incloure la reforma d'aquesta llei en l'acord d'investidura firmat amb el PSOE. Argumenta ara que cal que sigui el govern espanyol qui impulsi una nova llei d'aquestes característiques.

Exteriors veta l'accés a cinc segles de documents diplomàtics

Sí a informació sobre OVNIS

El PNB ha fet una crida a "desarticular l'opacitat del govern espanyol" i a fer com la resta de democràcies europees. Al Regne Units els documents es desclassifiquen automàticament al cap de 30 anys, a França al cap de 50 i a Estats Units entre 25 i 50 anys. A Espanya l'única manera és sol·licitar-ho i esperar que el govern o la institució competent prengui una decisió. Esquerra ha lamentat que la Transició s'estigui perllongant tant com el mateix règim franquista i que després de més de 80 anys de la Guerra Civil encara no puguem conèrixer els documents, quan Alemanya va publicar tot l'arxiu de l'Stasi tan bon punt va caure el Mur de Berlín.

El diputat del PDECat, Jordi Xuclà, ha criticat que el govern espanyol sí que estigui disposat a desclassificar 1.900 pàgines sobre possibles vistes d'OVNIS mentre guarda els secrets de la Guerra Civil. Els socialistes demanen anar més enllà de la reforma de la llei -que en el seu pròleg encara parla del Movimento- i fer-ne una de nova. Ciutadans, que s'ha abstingut, ha instat el govern de Mariano Rajoy a presentar una nova llei en un termini màxim de sis mesos.

Espanya, on el secrets són eterns

Quan pot ser públic un document secret?

En la majoria de democràcies els documents històrics es fan públics passat un període de temps. Pot ser d'entre 25 i 50 anys després de la mort dels implicats. Es fa de manera automàtica i periòdica. Espanya és diferent. Només es desclassifica un document si així se sol·licita. La llei sobre secrets oficials és del 5 d'abril del 1968.

Qui decideix quan es pot fer públic?

A Espanya, segons la llei, és l'autoritat que va decidir que el document era un secret d'estat qui, anys més tard, el pot desclassificar. "El procés és lent i arbitrari, perquè un govern pot decidir si fa públic un document en funció de si el pot perjudicar o no", explica l'advocat i professor de la UAB Josep Matas.

¿En quines circumstàncies es pot classificar de secret un document?

"Només un acord del Consell de Ministres pot declarar secret o reservat un document si hi ha matèria sensible. I és una decisió que ha d'estar molt raonada", diu Matas.