Com serà el primer concert al Palau Sant Jordi?

BarcelonaPausa, d'Izal, va ser l'últim tema que es va interpretar en directe al Palau Sant Jordi de Barcelona. Va ser el 29 de febrer del 2020 i els va acompanyar un convidat de luxe, Enrique Bunbury. A continuació van punxar el Man on the moon mentre el públic feia via i, després, onze mesos i mig de silenci. Ara, el Guitar Bcn Festival vol reobrir el Sant Jordi amb el concert de Carlos Sadness del 20 de març, un dels plats forts d'una programació que s'ha presentat aquest dijous a la Sala Barts en un acte presencial de tarannà reivindicatiu en què Joan Roselló, CEO de la promotora The Project i director del festival, ha defensat la cultura presencial i ha demanat al Procicat la retirada del topall de 1.000 espectadors per al Sant Jordi. “Si al Sant Jordi Club, el Liceu o el Palau de la Música s'hi poden fer concerts de 1.000 persones, per què no més de 1.000 al Palau Sant Jordi, que és tres, cinc o vuit vegades més gran i té més altura i portes? –argumenta Roselló–. Nosaltres volem fer un concert de 3.500 persones amb distància de seguretat, mascaretes i el que calgui”.

Roselló parlat amb amargura del Wizink Center, “l'espai més similar al Sant Jordi que hi ha a Madrid”, que fa mesos que té una programació regular. “El problema que tenim aquí és que les normes les estan decidint persones que no sé si han anat a un concert en la vida, però és clar que no n'han muntat cap –ha carregat Roselló–. Que baixin a la Terra i parlin amb el sector. Ja entenem que s'han de posar límits, però que comptin amb nosaltres per marcar-los de manera racional”. Entre els arguments que defensen la seguretat d'organitzar concerts al Palau Sant Jordi hi ha l'especificitat de l'espai, que segons la directora de l'Anella Olímpica, Carme Lanuza, és “únic a Catalunya” pel que fa a la ventilació natural gràcies a les seves prop de 60 portes superiors (a nivell de sostre) i 40 portes inferiors: “Però és que també tenim un sistema de ventilació automàtica que renova tot l'aire del Palau Sant Jordi cada quinze minuts”.

Grups estancs d'entre 600 i 700 persones

La mida del Sant Jordi també seria un aliada a l'hora d'establir protocols de seguretat en els accessos gràcies a la gran quantitat de portes de què disposa. A més dels protocols sanitaris habituals, al concert de Carlos Sadness es farà una divisió sectorial del públic en diferents sectors estancs d'entre 600 i 700 persones, de manera que ni als accessos ni durant el concert hi pugui haver cap contacte entre dos espectadors de sectors diferents. “La gent s'haurà de dirigir a la porta que digui la seva entrada, on hi haurà el seu controlador, la mesura automàtica de temperatura, etc. Els serveis de cada grup seran independents dels serveis dels altres”, explica Lanuza, que subratlla també la facilitat d'accés “a peu, amb cotxe o amb bicicleta” al Sant Jordi.

I què passarà si el topall no acaba baixant dels 1.000 espectadors? En aquest cas, Roselló ho té clar: el concert de Sadness tiraria endavant però no al Palau Sant Jordi, sinó en altres espai més petits i que tenen més sentit per a un concert de 1.000 persones. Sigui com sigui, la decisió final la prendrà el Procicat a una o dues setmanes vista. “Fa mesos que en parlem amb ells i entenem que d'aquí al 20 de març aquesta limitació podrà créixer, almenys per al Sant Jordi –diu Roselló–. Estem parlant de 3.500 persones, una xifra poc ambiciosa i que no arriba al 20% de les 18.000 que hi caben al Sant Jordi. Si aquest surt bé, potser ens podem plantejar fer concerts de 5.000 o 6.000 espectadors. Però és evident que amb 3.500 s'hauria de poder fer”.