Tots els detalls del pressupost de Cultura: patrimoni i llengua són els que més creixen

BarcelonaLa consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha assegurat reiteradament, des del seu nomenament, que aconseguir un 2% del pressupost per al seu departament és un objectiu "irrenunciable". El repte és fer-ho abans que acabi aquesta legislatura, el febrer del 2025. S'hi va acostant, però potser més lentament del que voldria. Aquest dimarts, davant la comissió de Cultura del Parlament, Garriga ha desglossat uns pressupostos que han augmentat dels 385 milions de l'any passat a 477 milions, un 1,5% del pressupost destinat a departaments –i sense comptar els fons Next Generation–. "És un compromís ferm d'aquest govern, volem posar la cultura al mateix nivell que l'educació, la sanitat i els drets socials", ha dit la consellera de Cultura. La xifra de l'1,5% és, segons Garriga, un "salt important". L'any passat, el percentatge de cultura era d'un 1,3%. Queden dos anys per aconseguir el tan desitjat i reclamat 2%.

Els àmbits on creix més el pressupost és Política Lingüística, que s'incrementa un 35,2% respecte a l'any passat i passa a tenir una aportació de 52,5 milions d'euros: "Volem desplegar noves eines per protegir, incentivar i incrementar l'ús de la llengua catalana", ha dit Garriga. D'aquests 52,5 milions, 26,6 es destinaran a l'acollida, ensenyament i acreditació del català. L'altre gran salt cap endavant es produeix en patrimoni: "Feia anys que patrimoni necessitava un increment del pressupost", ha explicat Garriga. En aquest sentit, el pressupost es destinarà sobretot a l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural, amb un increment del 29,4% del seu pressupost, per tal de millorar els museus i conjunts patrimonials de tot el territori. Una de les prioritats serà, segons la consellera de Cultura, l'ampliació del MNAC, que preveu que comenci durant aquest 2023. Amb l'agregació del Pavelló Victòria Eugènia, el museu preveu una important transformació i un replantejament global i de relat. Totes les seus dels museus arqueològics i monuments veuran també com s'incrementen les seves partides pressupostàries.

Més diners per als grans equipaments

La dotació als equipaments escènics i musicals dels municipis creixerà un 20%, i es destinaran sis milions d'euros a la construcció i millora de biblioteques. Pel que fa a les grans institucions, s’incrementen un 22,5% de mitjana els pressupostos dels equipaments culturals d’àmbit nacional, com el Teatre Lliure, el Teatre Nacional de Catalunya, el Liceu, el Mercat de les Flors, L'Auditori o el Palau de la Música. "Aquest augment va destinat sobretot a cobrir l'augment de despeses generades per l'increment del preu de l'electricitat i les matèries primeres", ha dit la consellera de Cultura. D'altra banda, el pressupost de la Filmoteca s'incrementa un 27,6%, sobretot per consolidar el pla de digitalització, i el de Santa Mònica creix un 25%. Segons la consellera, es garantirà una programació estable de gires d’espectacles dels equipaments nacionals.

L'ICEC, que posa a disposició de les empreses culturals diferents línies d'ajuda econòmica i eines de finançament, també creix un 25%: "Tindrà una dotació de 103 milions d'euros, i superarà per primera vegada els 100 milions", ha dit Garriga, que ha explicat que hi ha hagut una reactivació del sector cultural i, per tant, més demanda de finançament per part dels promotors culturals.

Garriga, durant la seva compareixença, també ha destacat que es destinaran 30,7 milions d'euros, un 19% més que el 2022, per impulsar el sector audiovisual català i la cultura digital. La consellera ha reivindicat que totes les administracions públiques amb competències en cultura a Catalunya assoleixin una despesa conjunta que suposi una inversió per habitant a l’alçada dels principals països europeus. L'any passat la fita era 200 euros per habitant, que encara no s'ha assolit, però enguany les diferents administracions (Generalitat, ajuntaments i diputacions) encara han de consensuar quin ha de ser l'objectiu.