Els premis Octubre reivindiquen els creadors que han estat víctimes de la intolerància

ValènciaProcés a Margarida Porete del tortosí Rafael Fabregat, que rescata la figura de la famosa mística i autora francesa cremada a la foguera a París l'any 1310, i Retrat de Juan Piqueras realitzat per Josep Renau, del català d'origen brasiler Pedro Montalbán Kroebel i l’alacantí Antonio Cremades, que reivindica el llegat del reconegut cinematògraf de Requena assassinat pel franquisme l'any 1936. Han estat les dues obres guanyadores del guardó Pere Capellà de Teatre dels premis Octubre que aquest 2021 han celebrat la 50a edició i que s'han lliurat al Palau de l’Exposició de València.

Segons els seus guanyadors, les dues peces teatrals, escollides entre 51 originals, pretenen recuperar la memòria de dos personatges que van pagar molt cara la “fidelitat” a les seves idees. En el cas de Porete, autora del Mirall de les ànimes, va ser condemnada a mort per reivindicar una espiritualitat independent dels designis que dictava la jerarquia catòlica, i en el de Piqueras, fundador de la revista Nuestro Cinema, va ser reprimit per la seva militància comunista.

Fabregat ha destacat que Porete és una figura "històrica clau per entendre el final de l’Edat Mitjana" i que l'autora va ser condemnada per atrevir-se a publicar un llibre amb les seves vivències i fer-ho "en la llengua del poble, el francès, i no en llatí". Per a Montalbán Kroebel, Piqueras va ser també una víctima que va patir la intolerància "del terror feixista".

Per la seva banda, el Premi Joan Fuster d’Assaig ha guardonat l’obra Fuster i els mallorquins. El debat identitari a la Mallorca tardofranquista del doctor en història Gabriel Ensenyat. Un estudi escollit entre 27 originals que, segons l’autor d’Andratx, analitza l’impacte de Nosaltres els valencians en una societat illenca submergida durant les dècades dels 60 i 70 del segle passat en un procés de “mutació” sociològica a conseqüència de l’impacte del turisme i la immigració.

Molt més introspectiva és la mirada de Fènix del suecà Ricard Ripoll, l’obra guanyadora del Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia. Un llibre que, segons el professor de literatura de la Universitat Autònoma de Barcelona, reflexiona sobre l'acte del suïcidi i la seva relació amb experiències com la solitud, la malaltia i el dolor, i que es va imposar a 116 originals.

Un pèl menys, 99, van ser les novel·les presentades al Premi Andrònima de Narrativa que el jurat va declarar desert per no trobar cap obra que, segons la seva portaveu, la crítica literària Marina Porras, assolís “l’excel·lència necessària per merèixer el premi”. Es tracta de la cinquena ocasió en què els guardons no són lliurats a cap autor: ja va passar els anys 2013, 2000, 1986 i 1979.

Finalment, el guardó d'Actuació Cívica ha sigut concedit a la Federació Llull que formen Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural per la seva trajectòria en la defensa de la llengua.

"Frenar el retrocés de la llengua"

A la gala de lliurament dels premis hi han assistit els consellers de Cultura dels governs valencià i català, Vicent Marzà i Natàlia Garriga, i dels presidents de les Corts i del Parlament català, Enric Morera i Laura Borràs. Aprofitant l'avinentesa, el fundador d'Edicions Tres i Quatre, Eliseu Climent, ha demanat a les administracions una acció decidida que freni “el retrocés gravíssim” de la llengua. "Les enquestes ens diuen que al conjunt dels Països Catalans només el 32% parlen català i això és un fet molt preocupant que ens obliga a cridar les institucions perquè actuen d'una manera immediata", ha explicat l'editor a l'ARA.

Sobre la fita que suposa que els premis Octubre arribin a la 50a edició, Climent ha destacat el paper "important" dels guardons a l'hora d'impulsar "la novel·lística" valenciana en català després d'una primera meitat del segle XX en què al País Valencià hi havia "molta poesia i ben poca narrativa". Una contribució a la qual Climent ha sumat la "important" entrada dels valencians en "l'imaginari de la cultura catalana".